Deixem ls enrere un dels ponts més esperats pel país de l’any, el de la festa de la Constitució espanyola i de la Puríssima que, un any més, ha tornat a omplir el país de visitants del país veí del sud. Com una més de les tradicions, les cues van ser quilomètriques i sembla ser que ahir es va registrar la més llarga de la història en territori nacional: 14 quilòmetres des de la seu de FEDA fins a la frontera del riu Runer. Podem mirar aquesta cua amb la satisfacció de l’atractiu que el país suposa pels milers de persones que s’arrisquen a fer aquestes cues, ben conegudes, per visitar-nos.
Podem també mirar aquestes cues amb preocupació, perquè també són molts els que diuen que a Andorra, no hi posen els peus en aquestes dates perquè és una ratonera. Més enllà d’infraestructures polèmiques, com l’heliport o l’aeroport nacional i sense entrar a valorar si són realment necessàries o no, potser podríem pensar en solucions reals per alleugerir aquestes cues i que aquest no sigui un motiu que axafi les perspectives turístiques de dates assenyalades com la que acabem de passar.
Perquè l’aeroport i l’heliport, si arriben, trigaran però potser es podria fer una aposta pel transport públic per reduir les cues. Per exemple, ahir, un autobús que va marxar de l’Estació Nacional d’Autobusos a les 16.30 hores, travessava la frontera del riu Runer a les 18.45 hores. Potser si es potenciés una via ràpida per a l’autobús, en col·laboració, és clar, de les autoritats espanyoles, aquest seria un incentiu perquè més gent deixés el cotxe particular a casa i fes servir l’autobús.
La iniciativa s’hauria d’acompanyar d’una xarxa de transport públic que es potenciés amb l’arribada dels turistes el cap de setmana i no, contràriament, que perdés freqüència com passa ara. Ningú esquia ni compra amb el cotxe posat.
