La polèmica sobre el salari mínim torna a posar en evidència una incomoditat estructural del nostre mercat laboral. La CEA admet no tenir constància de pagaments irregulars, però accepta que això “no vol dir que no passi”. Aquesta ambigüitat revela una realitat preocupant: la manca de mecanismes proactius de control i una dependència excessiva de la denúncia individual, sovint silenciada per la por o la precarietat. El marc legal, però, és diàfan. La CEA recorda que totes les empreses coneixen la llei i que el salari mínim s’ha d’assolir exclusivament amb el salari base, sense hores extres ni complements variables. Qualsevol intent de maquillar el mínim amb comissions o incentius no és una interpretació flexible, sinó un incompliment clar. Minimitzar-ho com a casos “puntuals” no eximeix de responsabilitat col·lectiva. Davant les alertes de l’USdA, cal menys retòrica i més exigència institucional. Si la patronal no ho veu i el treballador calla, només la Inspecció de Treball pot trencar aquest cercle. El respecte al salari mínim no és una qüestió de confiança, sinó d’estat de dret.
