L’Acord d’Associació amb la UE avança, però ho fa enmig d’un mar de dubtes i rectificacions que generen més desconcert que certeses. Cada nova reunió del Pacte d’Estat aporta informació fragmentada, sovint contradictòria, i un discurs que es mou entre la reafirmació i la incertesa. Encara no hi ha una pregunta definida per al referèndum, el text no ha estat ratificat pel Consell de la UE, i es continua debatent si hi haurà parts mixtes, fet que condicionaria la seva entrada en vigor. Tot plegat, una successió de matisos i tecnicismes que allunyen la ciutadania d’una comprensió clara del procés.
Jaume Bartumeu, sempre defensor de l’adhesió, ha trencat el seu habitual suport per assenyalar el que considera una gestió plena d’errors. No qüestiona la necessitat de l’Acord, sinó la manera com el Govern el comunica i el gestiona, amb informacions inconnexes i una estratègia que sembla més enfocada a controlar el relat que a oferir garanties i claredat. La promesa d’intensificar la comunicació, amb reunions quinzenals que no sempre aportaran novetats substancials, no és suficient per dissipar els dubtes. El resultat és una població cada cop més fatigada davant d’un procés que hauria de ser de consens i seguretat, però que es presenta com un joc de fum i miralls.
