L’inici d’una nova campanya d’IRPF arriba amb la promesa d’uns 93 milions d’euros de recaptació i amb noves deduccions impulsades per la Llei Òmnibus. Sobre el paper, aquestes mesures volen facilitar l’accés a l’habitatge i alleugerir la càrrega de les famílies. Però cal preguntar-se amb honestedat quin és el seu abast real. Qui es podrà beneficiar d’una deducció per posar un pis al mercat de lloguer assequible? Difícilment el treballador que no arriba a final de mes o el temporer que viu amb incertesa constant. El perfil és un altre, i això reobre el debat sobre per a qui estan pensades aquestes polítiques. En canvi, les deduccions vinculades als fills a càrrec sí que semblen acostar-se més a una necessitat social real, tot i que probablement encara insuficient. Aquí s’entreveu una voluntat de reforçar el teixit familiar, però queda lluny de compensar les dificultats quotidianes de moltes llars. Al final, la qüestió de fons és clara: per a què recapta impostos un govern? Si és per garantir habitatge, educació, salut i pensions dignes, la fiscalitat —encara que baixa— ha de ser coherent amb aquest objectiu. Andorra no pot construir el seu benestar només per a uns quants; ha de retornar el conjunt dels recursos a tota la societat, amb equitat i visió de futur.
