L’avortament torna a ocupar titulars, però continua sense traduir-se en avenços reals. Una vegada més, el debat polític serveix per reivindicar que s’hi està treballant, que hi ha voluntat de trobar consensos i que arribarà una proposta. Mentrestant, els drets de les dones continuen pendents d’un calendari que s’ajorna legislatura rere legislatura. Preservar les institucions és legítim, però cap model de país hauria de consolidar-se a costa de mantenir drets fonamentals sense garantir. El progrés no pot ser només una promesa ni una qüestió de terminis polítics. Si la despenalització és, tal com afirma el mateix Govern, una qüestió «essencial i inajornable», ja és hora que deixi de ser un argument recurrent per convertir-se en una realitat. Els drets no haurien d’esperar indefinidament mentre el debat continua donant voltes sobre si mateix.
