Cada mes d’octubre, el rosa omple aparadors, samarretes i xarxes socials per recordar-nos que el càncer de mama continua sent el més freqüent entre les dones. És una campanya necessària, que ha ajudat a trencar silencis i a impulsar el diagnòstic precoç. Aquest octubre vull parlar d’un concepte que sentim a tot arreu, però que no sempre s’explica bé: la nutrició de precisió.
Si busqueu el terme a internet, trobareu tests genètics que prometen dir-vos quina dieta us convé, anàlisis de microbiota per correu amb menús a mida i aplicacions que asseguren conèixer el vostre metabolisme millor que vosaltres mateixos. Sembla que n’hi hagi prou amb una mostra de saliva per saber què hem de menjar. Però què significa realment?
La nutrició de precisió parteix d’una observació que qualsevol professional coneix de primera mà: no tothom respon igual al mateix aliment. La ciència ho ha confirmat. En estudis on centenars de persones menjaven exactament els mateixos àpats, les respostes de glucosa i greixos a la sang van ser molt diferents d’una persona a una altra, fins i tot entre bessons idèntics. La genètica hi compta, però menys del que pensàvem. Hi pesen tant o més la microbiota, el son, l’activitat física, l’horari dels àpats, l’edat, les hormones i l’estat de salut. La nutrició de precisió és, doncs, intentar ajustar les recomanacions a tot aquest conjunt, i no només a una de les peces.
Aquí és on la moda s’equivoca. Reduir la precisió a un test genètic és com voler entendre una pel·lícula mirant-ne un sol fotograma. Els estudis que han comparat dietes dissenyades segons el genotip amb dietes convencionals no han trobat, de moment, avantatges clars. Això no vol dir que la recerca no sigui prometedora, perquè ho és, i molt, sinó que avui hi ha més màrqueting que evidència en molts dels productes que es venen amb aquesta etiqueta.
Curiosament, on la precisió té més sentit és en l’oncologia, i el càncer de mama n’és l’exemple perfecte. Fa anys que no es tracta com una sola malaltia. Els tumors amb receptors hormonals, els HER2 positius o els triple negatius tenen comportaments i tractaments diferents. I les necessitats nutricionals també ho són. Una dona que rep quimioteràpia i pateix nàusees, gust metàl·lic i manca de gana necessita una estratègia molt diferent de la d’una dona que fa anys d’hormonoteràpia i conviu amb l’augment de pes, el dolor articular, la pèrdua de massa òssia i una menopausa que ha arribat de cop. Una dona de 38 anys no és una de 68. Aquesta és la nutrició de precisió que ja podem fer avui: no la d’un algoritme, sinó la que escolta, pregunta i ajusta.
Però la precisió no és una fotografia fixa, sinó una pel·lícula. Una mateixa pacient no està igual el primer dia de tractament que al cap de tres mesos, i l’alimentació s’ha d’adaptar a les toxicitats de cada moment: les nàusees, les llagues a la boca, la diarrea o el restrenyiment, el cansament o els canvis de gust. El que avui ve de gust, demà pot provocar rebuig. Hi ha dones que durant setmanes només toleren aliments freds o sabors suaus i que, més endavant, tornen a gaudir del que menjaven abans. Per això, més que un menú tancat, cal un acompanyament que vagi canviant amb ella. I tot això s’ha de fer tenint en compte qui és cada persona: els seus hàbits, el que menja habitualment, la seva cultura i la seva manera d’entendre el menjar. .
No té sentit recomanar aliments que no formen part de la seva vida ni imposar una dieta aliena a la seva taula. Una nutrició a mida és la que s’adapta a la persona, i no al revés.
La soja n’és un bon exemple. Durant anys s’ha dit a moltes dones amb càncer de mama que l’evitessin per les isoflavones, per la seva semblança amb els estrògens. Avui l’evidència indica que el consum habitual d’aliments de soja, com el tofu, l’edamame o la beguda de soja, és segur, i en estudis observacionals fins i tot s’associa a un millor pronòstic. Una altra cosa són els suplements concentrats d’isoflavones, que no es recomanen. Precisió també és això: saber distingir entre un aliment i un extracte, entre una dada i una por.
I la recerca va més enllà. Sabem que una part de la microbiota intestinal, l’anomenat estroboloma, participa en el metabolisme dels estrògens i podria influir en els nivells hormonals que circulen pel cos. És un camp encara en estudi, però obra una porta fascinant: potser en uns anys podrem ajustar l’alimentació tenint en compte també aquests bacteris.
Que cada persona sigui diferent no vol dir que no hi hagi res en comú. Hi ha recomanacions que són vàlides per a gairebé totes les dones: mantenir un pes saludable, sobretot després de la menopausa; moure’s cada dia i incloure exercici de força per preservar múscul i os; reduir l’alcohol, perquè fins i tot quantitats petites n’augmenten el risc; i seguir el patró de dieta mediterrània, rica en verdura, fruita, llegums, cereals integrals, oli d’oliva, fruits secs i peix. La precisió no substitueix aquesta base, sinó que la fa possible per a cada persona concreta. La pregunta no és només què cal menjar, sinó com hi arribo jo, amb el meu tractament, els meus símptomes, els meus horaris i els meus gustos.
Potser la gran lliçó és que la nutrició de precisió no és tan nova ni cal que sigui cara. Comença amb una bona entrevista, amb temps, amb dades clíniques i amb el context de cada dona. La tecnologia hi afegirà eines valuoses, però la informació més valuosa és la que explica el mateix pacient.
Aquest octubre, quan veieu el llaç rosa, penseu que darrere de cada diagnòstic hi ha una dona diferent. La medicina ho va entendre fa temps, i la nutrició també hi ha d’arribar: no amb promeses de laboratori, sinó amb atenció a mida. Perquè la precisió de veritat no és saber-ho tot d’un gen, sinó saber prou bé qui és cada persona i tenir la capacitat de saber adaptar-se.
