La nova eina de detecció de llenguatge sexista als mitjans arriba en un moment en què el sector ha de mirar-se al mirall amb més rigor que mai. Les dades que aporta no sorprenen, però confirmen una realitat que massa sovint hem normalitzat. El llenguatge que utilitzem reprodueix automatismes que deixen fora part de la societat i configuren una mirada esbiaixada que encara avui pesa sobre els continguts informatius. La responsabilitat no recau només en els mitjans tradicionals. Plataformes digitals, serveis de comunicació institucional i espais que també generen discurs públic, com el nostre, convivim amb els mateixos vicis i les mateixes inèrcies. L’eina permet posar noms i proporcions a aquestes pràctiques i això és un pas endavant, però no resol el repte de fons. El problema no és identificar els usos sexistes, sinó desactivar-los abans que es converteixin en missatge. Cap tecnologia pot substituir la vigilància professional ni l’exigència ètica que hauria d’acompanyar qualsevol peça informativa. La qüestió és si estem disposats a assumir aquest compromís amb coherència i constància, o si continuarem delegant en la inèrcia allò que només pot corregir la consciència crítica.
