- CADA DIA ES FA MÉS EVIDENT QUE S’HA DE FER UN DEBAT SOBRE EL FUTUR DE LA CASS
EDITORIAL
En l’edició d’avui d’aquest rotatiu publiquem un estudi elaborat per la CASS sobre l’evolució dels aturs entre els anys 2006 i 2009 que és realment molt interessant, així com preocupant.
L’estudi en qüestió explica que entre els anys 2006 i 2009, la despesa per salaris d’atur ha augmentat l’11%, el 17% i el 13%, respectivament, mentre que el nombre d’aturs i el nombre de malalts en atur augmenta el 2007 per reduir-se el 2008 i repuntar l’any passat. Per contra, el nombre de dies pagats per atur no ha deixat d’augmentar (el 7%, el 9,5% i el 10%, respectivament). Segons la Seguretat Social, la causa principal de l’augment de la despesa prové del creixement de la durada dels aturs, que ha passat de 39,6 dies de mitjana el 2006 a 40,4 el 2007 (+2%), a 46,5 el 2008 (+15%) i a 49 el 2009 (+5%). Igualment, per riscs, la despesa principal correspon a la malaltia, amb el 60% sobre la despesa total. La resta es reparteix entre accident i maternitat. No obstant això, a partir de l’any 2007 l’augment de la despesa per accident (entorn d’1.000.000 euros cada any, +27% i +18%) esdevé significatiu, passant a representar un terç de l’augment de la depesa total. Pel que fa a la durada mitjana dels aturs, els aturs per malaltia, que s’havien estabilitzat en 36 dies augmenten fins als 44 dies de mitjana el 2009 (de 35,7 a 41,5 i a 43,8 dies, 16% i 6%). A més, la durada dels aturs per accident no deixa de créixer des del 2006 fins als 61,4 dies de mitjana el 2009 (de 39 a 44,2 a 52,6 i a 61,4), amb un creixement del 17% l’any passat. Així, l’augment de la despesa d’atur prové de la durada cada cop més gran dels aturs (15% i 5% els darrers dos anys) mentre el nombre de baixes manté el nivell del 2007. I tant pel risc malaltia (16% i 6%) com sobretot pel risc accident (19% i 17%), la durada augmenta significativament.
Aquest estudi és una prova d’una de les principals causes de l’exponencial creixement de la despesa sanitària durant els dar- rers anys. No sabem si amb l’increment del control sobre les baixes aquesta despesa anirà a la baixa, però sembla urgent la recerca d’una solució a aquest problema. A més, si hi hagués una compensació des de la l’altre costat de la balança, és a dir, des dels ingressos, la situació seria menys angoixant però, malauradament, aquest no és el cas. I és que les darreres dades publicades pel Govern i per la CASS confirmen que cada vegada hi han menys assalariats i, en canvi, la xifra de pensionistes continua a l’alça. O sigui, amb menys ingressos de cotitzacions s’han de pagar més pensions. El resultat no pot ser un altre que dèficit crònic. Greu conjuntura. Insistim: s’ha de fer un debat sobre el futur de la CASS.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
