Ni enquestes sobre el nivell de la vida a Andorra ni càlculs sobre la inversió en habitatge dels ciutadans han aconseguit convèncer la ciutadania que eren un marcador objectiu de la situació que viu el país i que viuen la majoria de persones que l’habiten que, sigui dit, no tenen ni veu ni vot al Consell General, recordem-ho. El que sí que es comença a perfilar en l’horitzó com un baròmetre del descontentament és la concentració convocada ahir «per tal de canalitzar i donar visibilitat a les carències de protecció dels drets fonamentals», segons els organitzadors. De moment, a les xarxes socials, al voltant d’un miler de persones ja han demostrat el seu interès per l’esdeveniment. Tindrem la mala sort de viure la protesta social més massiva de la història a Andorra? Tot sembla indicar que així serà. 

Es perfila en l’horitzó l’autèntic baròmetre social i prou objectiu

Una de les rareses d’aquesta crida és la capacitat aglutinadora que se’n percep en un país on, les divisions socials, són masses. Doncs bé els preus estratosfèrics de l’habitatge, del cistell de la compra i les reformes laborals aprovades la setmana passada aconseguiran el que poques vegades s’havia aconseguit: unir tot tipus de nacionals i residents, sense importar si uns són funcionaris, els altres jubilats o els que només venen a fer la temporada d’esquí. 

La concentració es produirà en un horari singular per a aquest tipus de manifestacions, si ho comparem amb la resta del món: les 20.30 hores perquè la gent hi pugui assistir després de la feina. Un senyal inequívoc de les extenses jornades laborals que la majoria de la població desenvolupa un dia sí i un dia també, sense veure un cèntim per les hores extres que fa i a la qual la bonificació amb el 40%  més del preu respecte de l’hora normal aprovada al Consell General la setmana passada li és igual perquè, la veritat, mai la veurà.