La inversió estrangera ha estat una de les actuacions estrelles del Govern de DA.  No queda tan lluny els temps en què un estranger no podia obrir un negoci a Andorra i proliferava la figura del prestanoms. El 19 de gener del 2012 publicàvem una editorial titulada Adéu per sempre, prestanoms. Era la salutació a l’obertura econòmica i al nou context econòmic que beneïa la inversió estrangera. No va ser fàcil arribar a aquest punt davant les reticències d’una part de l’empresariat temerós de la competència exterior i d’altres que havien fet del prestanoms un negoci fàcil i rendible.
El juliol del mateix any el cap de Govern, Toni Martí, es dirigia als consellers generals assegurant que a Andorra no hi tenen cabuda «ni prestanoms, oportunistes o qualsevol altra actitud parasitària de l’economia».  En plena crisi econòmica els diners que venien de fora havien de suposar un alleujament per a una Andorra reinventada fiscalment i abocada a l’intercanvi d’informació fiscal.
La inversió estrangera no ha estat el manà que ha vingut de fora.  Andorra no s’ha convertit en la seu de grans multinacionals atretes per una baixa fiscalitat, i la majoria d’empreses que s’han instal·lat són petites i generen pocs llocs de treball.
L’obertura econòmica era una obligació. Andorra no podia continuar tancada amb una legislació endarrerida. Sis anys després d’aquell discurs ningú discuteix que s’havia de fer aquell pas, encara que no hi ha hagut una allau d’inversions ni tampoc gran multinacionals. De fet, les dades d’inversió estrangera de l’any passat mostren un estancament tot i la proclamada recuperació econòmica. Tit i això, no hagués arribat cap euro d’inversió estrangera sense  una obertura que no ha estat gens fàcil de posar en marxa.