Aquest dimarts, l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) ha reunit els mitjans de comunicació a la seva seu per compartir la seva visió sobre alguns dels principals reptes que afronta actualment Andorra i les qüestions estratègiques que, segons l’entitat, marcaran l’evolució econòmica i social del Principat. Entre els àmbits abordats, l’habitatge, les pensions, la logística i la retenció del talent jove han ocupat un lloc destacat, als quals s’han afegit dues propostes que l’entitat tot just comença a estudiar: la possibilitat d’impulsar pactes d’Estat sobre qüestions estratègiques i la creació d’un fons d’inversió amb participació pública i privada.
El president de l’EFA, Daniel Aristot, ha situat l’habitatge i les pensions entre les qüestions que podrien abordar-se mitjançant pactes d’Estat, una possibilitat que l’entitat encara es troba analitzant a partir d’experiències d’altres països. «Són molt embrionàries, però estem pensant, per exemple, en possibles pactes d’Estat sobre temes que no són massa polítics, sinó que són realment del ciutadà, per exemple, l’habitatge», ha explicat. Aristot considera que aquest tipus d’acords permeten crear «un compromís polític a ajuntar les parts i provar de trobar punts en comú per avançar sobre la problemàtica», recordant que l’EFA ja ha plantejat en matèria d’habitatge fórmules de cooperació publicoprivada. «Ens oferim a ajudar o donar opcions a qui ens ho demani», ha afegit.
«Són [propostes] molt embrionàries, però estem pensant, per exemple, en possibles pactes d’Estat sobre temes que no són massa polítics, sinó que són realment del ciutadà» – Daniel Aristot
Les pensions serien un altre dels àmbits susceptibles d’un pacte d’Estat. El secretari tècnic de l’EFA, Joan Tomàs, considera que la reforma del sistema «requereix» un augment de les cotitzacions, tant pel que fa a la jubilació com a la branca de malaltia, perquè la CASS hauria «d’adaptar els ingressos als costos». La proposta passa per evitar que el finançament de les pensions recaigui sobre un augment de la pressió fiscal i apostar per les cotitzacions, juntament amb altres mecanismes com l’estalvi individual i els plans complementaris de les empreses. Segons Tomàs, la reforma ja està «reflexionada» des del punt de vista «intel·lectual», però considera que ara cal «voluntat política» per tirar-la endavant.
El segon plantejament que l’EFA ha començat a estudiar és la creació d’un fons d’inversió amb participació pública i privada, prenent com a referència models existents en països com el Canadà. Aristot ha remarcat que la proposta es troba encara en una fase molt inicial: «És totalment innovador i encara no tenim ni un esborrany del que pensem». «Això són bàsicament idees que oferim al sector públic, al Govern i als partits polítics perquè són qüestions que considerem interessants i que poden contribuir a buscar o afegir solucions de cara al futur. La idea és fer un fons, que podria ser públic o privat, que el que faria és invertir en sectors estratègics del país», ha explicat.
«Això són bàsicament idees que oferim perquè són qüestions que considerem interessants i que poden contribuir a buscar o afegir solucions de cara al futur» – Joan Tomàs
La captació i retenció de talent és precisament un dels sectors sobre els quals l’entitat considera necessari treballar. La vicepresidenta de l’EFA, Paula Tarrado, ha posat el focus en els joves andorrans que marxen a l’estranger per formar-se i que posteriorment poden trobar dificultats per tornar si no disposen d’oportunitats professionals al país. «Els nostres fills, la nova generació, se’n va a estudiar a fora. Què hem de fer perquè aquesta gent torni quan estigui qualificada, quan hagi treballat fora, quan hagi vist món, quan hagi conegut experiències professionals i personals fora? Doncs, hem de crear empreses amb valor afegit. Perquè, si no, el que estarem perdent és el talent nacional», ha afirmat Tarrado.
L’exemple plantejat és el d’un jove que marxa a estudiar a Nova York durant quatre anys i que posteriorment es planteja tornar a Andorra, una decisió que dependrà en bona part de les oportunitats professionals que pugui trobar al Principat. Per atraure empreses capaces de generar aquests llocs de treball, l’EFA considera necessari disposar d’un entorn que combini infraestructures, cultura empresarial, tecnologia, facilitat administrativa i capacitat d’adaptació, de manera que les companyies que busquen nous espais per créixer puguin trobar al país les condicions per desenvolupar la seva activitat.
«Els nostres fills se’n va a estudiar a fora. Què hem de fer perquè aquesta gent torni quan estigui qualificada? Doncs, hem de crear empreses amb valor afegit» – Paula Tarrado
En aquesta equació, la connectivitat exterior és un altre dels elements que l’EFA considera essencials. L’organització reconeix els avenços efectuats en infraestructures, però considera que encara hi ha marge per millorar les comunicacions amb l’exterior, especialment per als professionals que necessiten desplaçar-se habitualment. «Una persona que treballa en una empresa d’àmbit internacional pot necessitar desplaçar-se amb freqüència. Si arribar a Andorra o sortir-ne resulta complex, aquesta circumstància pot pesar en la seva decisió d’instal·lar-s’hi», ha comentat Tomàs. En aquest sentit, l’entitat considera que l’aeroport pot contribuir a l’activitat empresarial, el comerç i la diversificació econòmica, amb més connexions no només amb destinacions espanyoles, sinó també amb França i altres països.
La diversificació, però, no passa únicament per l’arribada de noves empreses, sinó també per l’evolució de les que ja operen al Principat. «Les empreses familiars andorranes no tan sols tenen el negoci de l’avi, de fa tres generacions, sinó que també han sabut i saben diversificar molt bé. Polaroid feia fotos, ara fa ulleres. Això també està passant amb les empreses familiars andorranes i és com ha de ser, sense deixar de banda, evidentment, el negoci de tota la vida», ha afirmat Aristot. Durant la trobada també s’han posat sobre la taula exemples com la possibilitat de desenvolupar un clúster vinculat a Harvard.
Finalment, Aristot s’ha referit al pes creixent de l’Administració en l’economia del país, una evolució que considera que cal seguir de prop. El president de l’EFA ha assenyalat que l’augment del sector públic no té per què ser negatiu, però ha remarcat la necessitat que el PIB creixi a un ritme superior i ha admès que l’entitat hauria preferit que el pes de l’Administració s’hagués mantingut estable durant els darrers anys. De cara al Govern que surti de les eleccions de l’any vinent, Aristot ha demanat que es mantingui el diàleg amb organitzacions com l’EFA, la Cambra o la CEA: «Hi ha molt diàleg en tots els temes que hi ha sobre la taula. Seguir tenint aquest diàleg, jo crec que és el més important».
