—Quina valoració en fa de la pròrroga de moratòria urbanística que s’ha fet i el percentatge?
En matèria d’urbanisme estem treballant amb la revisió del Pla d’Ordenament Urbanístic i per tant s’entén que per fer una bona planificació és necessari de manera temporal aturar o moderar el ritme de creixement. Bàsicament perquè tenim l’experiència, aquí al Principat, d’altres llocs on potser no s’ha arribat a temps justament de fer una planificació endreçada i els grans creixements poden comportar problemes de subministraments bàsics, problemes d’infraestructures i aquí el que volem és evitar això i fer les coses amb un cert ordre.
Fins a quin punt diria que s’ha complert l’expectativa de controlar i millorar tot aquest sector?
—Amb el moviment de creixement que hi ha a nivell de país i el POUP vigent que hi havia fins ara hi podia haver una sèrie de plans parcials, de grans urbanitzacions que es desenvolupessin i nosaltres entenem que abans de començar a desenvolupar noves grans urbanitzacions hem de planificar millor el territori. També comptarem amb l’opinió dels propietaris de terres o promotors immobiliaris perquè aquest nou POUP l’hem de fer una mica amb les opinions de tothom.
No vol dir que complim les expectatives de tothom però la principal premissa serà un nou POUP que planifiqui molt millor el territori i sobretot que permeti que el Comú pugui garantir els serveis bàsics de la ciutadania per garantir la seva qualitat de vida.
Què respon davant de la construcció d’edificis com el Llaureda, que ha generat una certa polèmica, perquè per una banda diuen que s’està regulant o estan treballant per controlar tot el creixement i per l’altra la gent es trobarà amb un edifici de deu plantes?
El missatge és molt clar. Jo em puc fer responsable de les meves pròpies actuacions en matèria urbanística i per això a partir d’ara intentarem fer les coses d’una altra manera. Hi ha certs projectes en desenvolupament de la parròquia i hi ha responsabilitats d’altres maneres de fer política i d’altres prioritats i d’altres models urbanístics. Però lògicament hi ha un marc jurídic i en el moment que es va tramitar i es va aprovar aquest projecte, el POUP era un altre. Per tant, la gent ha d’entendre que això s’ha fet complint la normativa vigent en el seu moment. Però jo em puc responsabilitzar de la normativa que aprovem en el nostre mandat i del que vingui successivament.
En grans línies mestres, quins col·lectius estarien inclosos dins d’aquesta actuació i voluntat de controlar?
Justament hem constituït el Consell Consultiu del POUP on hi ha representants de molts àmbits, des de col·legis professionals, associació de contractistes d’obra, arquitectes, col·legis enginyers, entitats del tercer sector de la parròquia, associacions de caràcter social, Creu Roja. La idea és saber com viu la gent el poble, com viu la urbanitat, com és l’entorn urbà de Sant Julià i què consideren que hem de fer d’una altra manera per fer-ho millor.
Considera que promocions com l’edifici Llaureda respondrien a alguna necessitat d’alguna part del col·lectiu de la parròquia?
D’entrada, respon a una necessitat d’habitatge. Jo no puc entrar a valorar si subjectivament hi ha un edifici. Això és qüestió de l’equip d’arquitectes, de l’equip de promotors, i de més, probablement la funció la compleix i la normativa vigent en el seu dia la complia.
Hi ha altres qüestions com el parc públic de lloguer assequible que està desplegant Govern i un edifici concret és l’Hotel Pol. Aquest projecte també donaria resposta?
És un gra de sorra més per solucionar o ajudar a pal·liar la problemàtica. No és la solució definitiva, però a les persones usuàries, per exemple, dels pisos per gent gran quan estiguin en marxa, a aquestes persones concretament sí que les ajudarà molt. Però jo penso que la solució al problema de l’habitatge passa també per frenar el caràcter especulatiu de l’habitatge, garantir que l’habitatge no és un actiu financer com s’entén avui en dia. Justament amb l’Hotel Pol volem donar resposta a la necessitat de la Universitat d’Andorra de créixer i per això necessitem d’aquest equipament de residència universitària. Ara estem negociant amb el Govern de quina manera podem participar amb el projecte, donat que són competències seves, tant l’educació, l’ensenyament superior com l’habitatge i quan tinguem aquest acord tancat respecte de quina manera hi col·laboren, donat que nosaltres fiquem l’edifici a disposició, tirarem endavant un concurs de concessió perquè pugui venir una empresa i ho pugui explotar.
En quins termes us estaríem movent?
Quan vam arribar aquí al Comú tenien una proposta de residència universitària immoral de 1.800 euros a l’habitació, cosa que automàticament vam parar. El nostre pla de viabilitat, el que hem elaborat en una empresa externa, el que ens exposa és que perquè les habitacions estiguin a un preu raonable, a uns 700 euros de mitjana, hi ha d’haver una col·laboració pública. Ara hem de veure de quina manera configurem aquesta col·laboració pública amb l’empresa gestora que guanyi el concurs de concessió. Estaríem parlant que rebaixem a més de la meitat la proposta original de l’anterior cònsol d’Unió Laurediana, amb la qual cosa ja em dono per força satisfet. .
Un cop he estudiada la garantia del cost baix, s’han analitzat també les dades de persones beneficiades?
Sí. Hi haurà un ordre de relació per a aquest equipament en el qual es prioritzarà que doni allotjament a estudiants de la Universitat d’Andorra, que al cap i a la fi és la nostra universitat pública. Posteriorment, la resta de centres d’ensenyament superior i també entenem que hi pot haver espai per pisos que seran petits perquè no deixa de ser una residència universitària en un antic hotel, però que també puguin donar resposta a necessitats de certes persones joves que es vulguin emancipar.
Quin balanç tindria o ha tingut el fet que moltes universitats que ja tenen seu aquí a Sant Julià?
No tenim quantificat l’impacte positiu que genera la Universitat a Sant Julià, però a nivell qualitatiu sabem sens dubte perquè a nivell simbòlic ens posiciona com a parròquia de l’ensenyament superior i del coneixement al país, no només la Universitat, el fet que hi hagi la seu del Ministeri d’Educació, el Centre de Formacions, això per nosaltres ja és un motiu d’orgull, que és el primer, és una qüestió d’identitat. Després un impacte positiu en matèria econòmica. Tota la circulació d’estudiants, de professors que es genera a la parròquia impacta positivament als negocis de comerç, de restauració i de sector serveis.
També volem fer un pas més amb l’ampliació, a càrrec de Govern de la Universitat d’Andorra, a l’antiga Fàbrica Reig, amb la creació de la residència que hem comentat ara, però també a CATSA. A CATSA en tenim que també és un pilar més d’aquesta idea de convertir Sant Julià en una parròquia de coneixement, desenvolupament i innovació.
Fins a quin punt totes les modificacions, i qüestions de regulació envers l’ensenyament superior podria afectar, impactar o canviar tot aquest teixit d’oferta universitària?
Nosaltres pensem que perquè el sector creixi a la parròquia hi ha d’haver unes millores en matèria de regulació legislatives sobre qüestions de recerca, sobretot relacionat amb la recerca biomèdica que poden ajudar a fer créixer el sector a la parròquia. En matèria d’ensenyament superior, ja hi està treballant molt bé, penso, el Ministeri d’Educació i la Universitat d’Andorra i de totes els bàtxelors que s’imparteixin aquí. També hi ha certes qüestions, penso, a resoldre en matèria de règim de residència per estudiants de fora que vulguin venir a fer estades o a formar-se al Principat, que per nosaltres tenen una oportunitat de creixement. Per tant cal revisar certes qüestions en matèria d’immigració en règim d’estudiants. I sabem que el Ministeri i l’UdA estan treballant conjuntament.
Per nosaltres també és important la imatge que projectem a l’exterior i la qualitat d’aquesta imatge. En el sentit que penso que el Ministeri d’Educació fa molt bé de regular el creixement de totes aquestes universitats a distància que hem tingut en el passat, que hem rebut amb els braços oberts a Sant Julià sense filtrar prou bé quin model d’ensenyament superior volem.
CATSA es defineix com el pol d’atracció d’innovació més gran podria tenir el país en qüestió d’investigació. U, com entra el comú dins d’aquest projecte, i dos, què en pensa i com valora la proposta?
D’entrada reivindicar l’esforç que vam fer catalogant l’edifici industrial i històric de Sant Julià en un moment on hi havia gent que treballava per enderrocar-lo. Aquest és el primer pas que fa al comú perquè creu que aquest edifici pot tenir una gran utilitat al servei del poble. El segon, lògicament, és aquest acord que hem fet amb Govern, pel qual el Govern finança la meitat de l’adquisició de l’edifici, però finançarà el 100% de la rehabilitació. I en tercer lloc, perquè a nosaltres ens interessa desenvolupar-nos en matèria d’empresa, en matèria de salut, d’investigació, de biomedicina i, per tant, tot aquest nou sector que pugui instal·lar a CATSA ens farà créixer en matèria d’empresa.
Podria actuar com a punt d’atracció de talent o de reciclatge per futurs treballadors professionals aquí al país?
És que no és una possibilitat, ha de ser una obligació això. És a dir, ha de servir per això. Ha de servir per atreure talent, per retenir talent que es forma a l’estranger i que tinguin una possibilitat en matèria de biologia, biomedicina, de desenvolupar-se a Sant Julià.
En quin punt es troba el projecte de Naturland com a tal i què demana el comú?
Naturland, lògicament, està en una situació delicada, fruit d’anys de pèrdues econòmiques i no és una qüestió nova d’ara. És un error de plantejament projecte que fa 20 anys. És un error de presa de decisions com per exemple la construcció del parc d’animals que ens continua arrossegant avui en dia i això s’ha de recordar. Dit això, el que nosaltres treballem és vist el tancament d’un cost econòmic del comú important. Intentem almenys d’endreçar la situació del patrimoni de la societat i la situació econòmica i financera del seu endeutament, però almenys ara que tenim un bon projecte, un bon pla d’inversions, doncs posar-lo al mercat. A veure si podem atreure a privats que confiïn per poder tirar-ho endavant.
Al comú se li fa complicat al mateix temps finançar aquest pla d’inversions. Pensem que és difícilment compatible amb la situació privada i aquest és el plantejament. Sabem que liquidar la societat té un cost aproximadament d’entre 12 i 14 milions d’euros, pel qual automàticament s’hauria de fer càrrec l’administració comunal. Ja sabem què hauríem de fer si mai es decidís de tancar, però penso que la nostra responsabilitat és que intentar que tinguem una possibilitat d’evitar aquest escenari via el desenvolupament del nou pla director i l’atracció de capital privat.
El comú pot fer una modificació contractual per no haver de pagar aquesta part i poder millorar el model de negoci?
El Can Rabassa té unes obligacions concretes amb el Comú i amb les entitats financeres, però el Comú sempre ha estat avalador d’aquests préstecs, d’aquests crèdits i, per tant, al final, el Comú, com a 90% propietari de la societat i al mateix temps avalador dels préstecs i crèdits, hi hauria de respondre, si es dissolgués. Insisteixo que, mentre hi hagi una finestra d’oportunitat i un bon projecte, intentarem de tirar-lo endavant. Si això no acabés succeint, pel motiu que sigui, també sabem que s’haurà d’anar tancant de manera ordenada. Però la nostra prioritat és la primera, és evitar aquest escenari.
Fins a quin punt s’hauria d’arribar perquè el comú accionés la palanca de decisió de tancament?
Bé, ara no m’ho plantejo perquè confiem que puguem atreure capital privat per tirar-ho endavant. Com que hi confiem, posarem el nostre esforç en que això es dugui a terme i per evitar aquest escenari que dèiem d’arrossegar també les finances comunals i posar en risc la situació patrimonial del comú. Aquesta és la nostra prioritat i estem centrats en aquesta.
Fa uns mesos en una entrevista a la pública va mencionar que Naturland havia de canviar el model de negoci. S’ha donat aquest canvi?
Sens dubte, el nou pla director preveu certes inversions que en si mateixes ja són una millora de l’entorn. Sobretot a la cota 1.600 amb el projecte de restauració morfològica perquè ens entenguem el que es proposa des de la direcció del Parc que és aprofitar les terres provinents d’excavacions, obres a Sant Julià o obres de construcció a la parròquia per millorar un entorn que històricament és molt artificial i això és el que ens fa creure, perquè amb la restauració morfològica pensem que té valor afegit per diversos motius, per una qüestió financera, per una qüestió econòmica, però també per una qüestió de paisatge sobre aquest tema, d’entendre que el 2023 va provar una ampliació de l’Abocador sobre 4 hectàrees de bosc comunal i nosaltres el que hem fet, no tan sols no volem tirar endavant aquesta ampliació, sinó que aprofitarem les terres per millorar l’aspecte i l’entorn de la cota 1600 generant uns turons, generant uns volums i aquest és, penso, el gran canvi que si podem tirar endavant aquest canvi de model de Naturland és percebre, que és una millora de l’entorn sobretot de la cota 1600. Respecte a altres infraestructures, i pensant en aquest canvi de model, el que volem és generar un augment de la facturació perquè la societat sigui autosuficient i que les infraestructures que proposem per generar aquest augment de facturació s’integrin al millor possible dins del seu entorn com per exemple la tirolina Eclipsi que està continguda estrictament a la cota 1600 però també altres atraccions o altres infraestructures que permetin recuperar tots aquests edificis de formigó al mig de la natura que es van posar a la cota 2000 amb la construcció del parc d’animals la idea és que el nou model turístic de Naturland serveixi també un concepte d’economia circular per millorar l’entorn, per aprofitar totes aquelles infraestructures del passat que ja van generar un impacte i no generar nous impactes acumulats.
Quan es podria parlar de disposar ja d’un model canviat?
Nosaltres el que és el concepte i les noves inversions des de la societat ja el tenim tancat aquest plantejament però ara aviat començarem el projecte de restauració morfològica de la cota 1600 i paral·lelament continuem amb la cerca d’inversors per tirar endavant aquestes infraestructures.
Com estan els resultats del teixit comercial de la parròquia?
Nosaltres tenim un teixit comercial molt potent a la parròquia el que passa és que no el tenim situat al centre del nucli urbà el tenim a la perifèria tenim centres comercials que són dels més importants del Principat i que a nivell comercial atreuen molt però és veritat que no ens aprofitem dels impactes indirectes positius d’aquest comerç perquè està allunyat del nucli nosaltres entenem que per millorar el teixit econòmic de la parròquia que la gent visqui a Sant Julià puguin treballar-hi i guanyar-s’hi bé la vida hi ha d’haver també un canvi de model urbanístic si prioritzem la qualitat de vida de la gent que viu aquí, canviant la prioritat del vehicle cap al vianant reformant els entorns urbans de Sant Julià això portarà associat al seu moment un creixement del teixit econòmic que pugui ser amb sectors serveis restauració, hostaleria hi ha algun projecte d’hostaleria que es vol desenvolupar però també amb sector de comerç i també vull reivindicar el comerç que tenim no només els centres comercials sinó el comerç d’especialitat que hi ha en matèria de caravanes, de pesca en matèria de ciclisme que és puntal de l’economia de Sant Julià.
Com conviu la projecció de parròquia que fa amb els centres comercials que se saben que estan retirats del nucli urbà?
Peatonalitzar és una de les possibilitats potser peatonalitzar el 100% no però pensem que a la llarga, igual que hem fet a la plaça Calonge i al Centre Esportiu, la prioritat és canviar baixar la velocitat de circulació dels vehicles pel centre del poble fer-ho tot a peu pla, molt més adaptat al vianant però lògicament hi ha una qüestió econòmica i financera que és que no podem afrontar de cop totes aquestes obres i per tant volem desenvolupar per fases totes aquestes millores. Respecte al comerç especialitat que tenim, també vull reivindicar per exemple en matèria d’alimentació saludable i justament tenim un comerç al centre que és més especialitat, que és de nínxol i que és perfectament compatible amb el comerç generalista i aquest comerç de nínxol que també atreu visitants no només de la resta de parròquies d’Andorra sinó de fora. Si som capaços de cuidar aquest entorn urbà de millorar-lo, de posar més serveis com per exemple aparcaments, que en falten, doncs pensem que tot això ajudarà que la gent pugui desenvolupar nous negocis puguin emprendre i puguin viure millor al cap i a la fi a Sant Julià.
Quin paper pot tenir el túnel Rocafort dins d’aquesta proposta comercial per a Sant Julià?
En certs moments de la història es veia necessari que el trànsit de vehicles i de persones passés pel centre dels nuclis urbans per afavorir el creixement i el desenvolupament per sort això ha anat canviant i comencem a entendre que perquè es desenvolupi el teixit econòmic doncs hem de prioritzar la qualitat de vida el fet que es construeixi aquest vial no ho veiem com una amenaça sinó com una oportunitat d’allunyar el fum dels vehicles, allunyar el trànsit, millorar la seguretat i reformar l’entorn urbà per poder afavorir el que diem ara la prioritat del vianant envers la prioritat del vehicle i tot això ha de portar associat aquest creixement del teixit econòmic així com la millora de la qualitat de vida nosaltres ho veiem com una oportunitat.
Dins d’aquesta millora de la qualitat de vida, es parla de la derivació d’uns 18.000 vehicles amb el nou vial, amb això ja es podria parlar de que millora la qualitat de vida?
Sens dubte, perquè el que nosaltres entenem és que la construcció del vial permet que els vehicles que transiten per avinguda Francesc Cairat, on el gruix dels vehicles passaran per la circumval·lació del nou vial i al seu torn els vehicles que a data d’avui per avinguda Verge Canòlich, puguin transitar per l’avinguda Francesc Cairat amb això descarreguem de trànsit de vehicles el nucli urbà el centre, l’eix vertebrador de Sant Julià i això ens ajudarà en aquest sentit un canvi de prioritat del vehicle per al vianant.
Es desviarà el transport públic també?
Avui el transport públic ja es fa per l’avinguda Francesc Cairat i continuarà sent així el vial s’entén per millorar la fluïdesa del trànsit per millorar la seguretat, sobretot del vehicle privat però lògicament el transport públic ha de ser accessible per tant està prop del nucli urbà això no canviarà com a tal.
Amb tota la proposta, s’entén que es planteja centralitzar de certa manera el teixit comercial.
Com a comú no tenim eines discrecionals per dir quins negocis s’han d’obrir, com s’han d’obrir nosaltres tenim eines indirectes i les nostres eines indirectes és la millora de l’entorn urbà amb la revisió del POUP també estem plantejant amb alguns propietaris la millora també o l’ampliació de certes zones d’espais públics lògicament és molt embrionari tot això i requereix molt treball i molta negociació però volem que aquesta revisió del pla d’ordenament urbanístic també serveixi per tenir millors espais públics, millors serveis públics i millors equipaments plantegem això amb certes zones del nucli urbà la creació de nous equipaments i serveis però també la millora i ampliació d’alguns espais i parcs públics.
Com avança la perforació del túnel de Rocafort?
Pel que ens diu el Govern avança amb molt bon ritme, amb la previsió que estigui en funcionament a mitjans de l’any 2027 el que és important és que vam insistir molt des de l’inici de mandat el Govern s’hi va comprometre i ho està executant i que una obra que ha estat parada els darrers 20 anys que fa es va projectar, que s’executi per part del Govern com un dels compromisos en el nostre mandat lògicament també és un orgull i és una il·lusió.
De cara al servei de circulació i les condicions laborals, el fet que no hi hagi una unificació encara de tot l’ordenament dels cossos de circulació què heu de dir com a comú?
Sobre això nosaltres al final s’ha d’entendre que d’acord amb la Constitució, la Llei de Competència cada comú té autonomia en matèria laboral en matèria financera i cada comú farà el que millor consideri. Nosaltres el que creiem és que s’haurien de revisar les condicions perquè tenim un problema de manca d’efectius i sabem que els efectius dels cossos de circulació estan tensionats i empatitzem amb ells i hi ha hagut polèmica les darreres setmanes nosaltres tenim un tracte cordial fluid, d’intercanvi amb els cossos de circulació i justament hem encomanat una anàlisi d’aquesta situació i de quines millores si calgués es podrien aplicar per resoldre aquesta situació bàsicament de manca d’efectius i de volum de feina és una cosa que com que no s’ha vingut fent en els darrers mandats, ara hem de fer de cop i espero que ho puguem resoldre molt properament.
Es tindrà en compte totes les condicions: ambient laboral, condicions de feina, tasques, remuneració...?
Ho hem intentat enfocar d’una manera àmplia una visió àmplia no tot s’acaba amb un augment salarial hi ha una qüestió de condicions laborals condicions d’equipaments i tot això és el que ara plantejarem conjuntament amb el departament amb la taula de treball de treballadors del Comú on hi ha representat també els sindicats i mirarem de posar-hi remei.
Projecció 2027. Eleccions comunals. Quin panorama té després de dos anys i mig de mandat?
La valoració que fem és molt positiva sobretot perquè aquells projectes que ens havíem fixat com a prioritaris i de més envergadura comencen a caminar la construcció dels pisos per gent gran i una inversió de 8 milions d’euros en total entre públic i privat amb habitatge és una cosa que ha passat excepcionalment a la parròquia o pràcticament mai he pogut contribuir a engegar això perquè fa molta falta poder començar a desenvolupar el projecte de l’Hotel Pol, CATSA... demostra que amb aquests projectes d’envergadura hem fet bona feina i que estem en el camí de desenvolupar aquest pol que dèiem de coneixement d’innovació i emprenedoria a Sant Julià Hem començat a aplicar certes millores en matèria d’entorns urbans com deia la plaça Calonge i lògicament amb infraestructures viàries infraestructures de xarxa bàsica com aigua que és algo que s’ha vingut a fer en el passat i que ha de continuar, que no hem deixat de fer durant aquest mandat També vull reivindicar l’esforç que fa aquest comú per donar millor servei a la ciutadania endreçant també la pròpia administració dotant-la de més recursos humans i de millors recursos i això és una cosa que vull reivindicar Penso que hem estat capaços de revertir una situació de desencantament dels propis treballadors de l’administració pública amb el Comú, és un procés lent, però que d’aquí a un any i mig l’administració en matèria de recursos humans estarà millor del que la vam trobar i en tenen reptes lògicament.
Hem d’acabar de tancar aquest acord amb Govern que esperem que sigui molt aviat per impulsar el projecte de residència universitària que fa molts anys que se’n parla, però fins ara no s’havia culminat. També lògicament el que hem comentat de Naturland, que ens donem aquest any i mig de mandat que ens queda on posarem tots els esforços per resoldre-ho però un dels que em fa més il·lusió a títol personal és la reconstrucció del centre cultural. Poder tornar a reobrir el que en el seu dia ha vist pedra angular de la cultura no només a la parròquia sinó a Andorra tindrem penso que tindrem uns dels millors auditoris del país amb els auditoris Claró i Rocafort amb un equipament renovat al 100% amb unes instal·lacions punteres i aquest sens dubte també és un dels projectes de poder tirar endavant.
Què ha de dir sobre la crítica sempre rebuda sobre el cost que ha generat la remodelació?
S’ha d’entendre sobre això quan vam arribar a iniciar el mandat les asseguradores tenien una proposta a punt de tancar de 3 milions i mig sobre la taula cosa que vam aturar, vam dir: «No signarem això» perquè érem conscients que el mandat anterior no tenien tot el coneixement del que s’hauria acabat de fer en l’edifici per tornar-lo a posar en funcionament. Vam aturar les negociacions amb l’asseguradora, vam replantejar el projecte i vam entendre que la magnitud de la tragèdia de l’incendi, l’afectació del fum a l’edifici era molt més gran del que es pensava en un inici. Si recordem, això crema el 9 de novembre del 2022 en un inici es parla que el març del 2023 ja estarà tot en funcionament, que era impossible. Dic això perquè és important entendre que el centre cultural és un edifici de grans dimensions amb uns equipaments que són molt sensibles en matèria d’instal·lacions tècniques de llum, de so, de qualitats dels acabats i per tant calia deixar-lo a l’alçada del que havia sigut en el seu moment a la inauguració del 92 i per això hem hagut de fer un esforç perquè volem continuar tenint el millor centre cultural del Principat i de part del Pirineu però si bé com que la magnitud de la reforma ha estat més gran del que pensàvem inicialment i lògicament acabarà costant més també vull reivindicar que acabarem cobrant molt més del que les asseguradores preveiem cobrar en un inici jo penso que aquí el que ens hem de quedar o almenys el plantejament que fem nosaltres és que per sort en el sinistre no va prendre mal ningú i podrem reformar el 100% de l’immoble a un cost menor que si no hi hagués hagut l’incendi.
Perquè la ciutadania ho entengui, què s’ha reformat?
Dels equipaments culturals el 100% s’han reformat en una primera fase d’obra durant el 2023-2024 i el 2025-2026 la resta que són els auditoris i la façana per tant els equipaments culturals s’han reformat al 100% dins de l’edifici també hi ha una part d’aparcaments que aquesta en una fase posterior també s’haurà d’arreglar els aparcaments no estan afectats per l’incendi però presenten cert deteriorament perquè hi ha fuites d’aigua a plaça Germandat el nostre pla és hem reformat el 100% de l’equipament cultural pensem que tocarà potser 2028-2029 reformar l’aparcament de plaça Germandat i els seus entorns per millorar-ho, per fer-ho més adaptable al canvi climàtic i millorar tot aquest espai al mateix temps també per aturar les filtracions d’aigua que tenim i posteriorment doncs acabar de rehabilitar l’aparcament de plaça Germandat.
Teniu unes xifres de cost?
Dels equipaments culturals acabarà costant al voltant d’uns 14 milions d’euros una miqueta més del qual 7 milions i mig els han sufragat les constructores per tant podem dir que financem el 50% de la reforma de l’immoble. Respecte a un projecte futur de la reforma de la plaça Germandat encara és molt prematur estem tots just treballant amb la idea i amb un avantprojecte.
Inauguració aquest dijous, hi ha nervis?
Ens fa especial il·lusió. El nostre plantejament per aquesta inauguració és que podem veure durant un cap de setmana durant uns dies el màxim potencial de l’edifici i ja veureu que demà quan ho anunciem hem comptat amb els millors professionals que teníem a disposició del país i també una col·laboració externa estrella que ens fa molta il·lusió de poder-ho explicar al poble.
Tot plegat, considera que és la millor carta de presentació de cara a les futures eleccions en un sentit de confiança de ciutadania?
Jo sempre ho dic si la ciutadania de Sant Julià està satisfeta de la nostra feina nosaltres tornarem a posar a disposició el nostre càrrec a les properes eleccions comunals per tant reivindiquem els esforços que estem fent sense dubte pensem que amb tot això que hem exposat i més coses que hem deixat, s’està fent molt bona feina, però també de manera transparent diem que ens queden moltes coses en cartera i molts reptes que hem de tirar endavant. Decidirem o no si continuem lògicament quan la data de les eleccions estigui més propera i quan el poble pugui fer una valoració de tots aquests projectes que ara estan començant a caminar.
Encara seria prematur parlar d’una possible candidatura a la reelecció?
Sens dubte perquè estem centrats en la feina i l’hem d’acabar o almenys si més no hem d’encarrilar que comenci i que es pugui culminar-se aquests projectes que encara no han engegat i a partir d’aquí l’any vinent ja es farà el plantejament. La gent també ha d’entendre que té un cost personal important quan un ve del sector públic o privat ve aquí al nostre cas amb intenció de col·laborar, contribuir i posem molts esforços en matèria personal i continuarem si realment tenim el suport de la gent i creiem que el projecte continua sent vigent però ho plantejarem l’any vinent.
S’haurien de donar algunes condicions més enllà de només ciutadania?
Lògicament les qüestions individuals no només les meves sinó del meu equip que està fent molt bona feina però de moment estem centrats en això en acabar tots els projectes que tenim en cartera i poder engegar aquests que pensem que són de futur.
Què respon a aquella dita popular que diu que les eleccions generals es guanyen a les comunes?
Sens dubte el pes de les parròquies a la configuració del Consell General pesa molt a partir d’aquí queda per veure la nova configuració de forces que estan sorgint quin nou escenari tindrem sobre la taula. Lògicament per a nosaltres el més important d’aquella gent, d’aquells grups que es puguin presentar a Sant Julià, és fer prevaldre els interessos de la parròquia i treballar conjuntament com hem fet aquests darrers anys amb els nostres consellers generals per fer avançar a Sant Julià però penso que tenim reptes lògicament en matèria d’habitatge i en matèria de model de creixement de pensions, de defensa del territori i nosaltres confiem que hi haurà forces polítiques que defensaran això a les properes eleccions generals.
