«Si algun dia arriba Cabify o Uber a Andorra, sí que patirem la competència deslleial de la qual es queixen a Barcelona». Benita Lara, taxista que exerceix al Principat des de fa 30 anys, és una de les treballadores del sector que dona ple suport a la vaga que ha organitzat el col·lectiu a la capital catalana. «El Govern ens imposa un preu pel viatge, i a aquestes plataformes, no», va comentar un altre taxista, que es va voler mantenir a l’anonimat.
A Andorra, l’única aplicació mòbil activa que connecta usuaris i vehicles és Blablacar. Els clients que utilitzen aquesta app són, majoritàriament, persones que fan trajectes llargs. Per tant, és una eina d’economia col·laborativa popular entre els que viatgen d’Andorra a Espanya.
Dins del país, els residents i els turistes no utilitzen Blablacar. Per moure’s dins del Principat, els usuaris recorren al servei de taxi o opten pel transport privat que ofereixen alguns hotels i agències de viatge. Són aquestes furgonetes i minibusos privats el que indignen els taxistes andorrans des de fa anys. Concretament, des del 2014, quan es va aprovar la llei del transport que va legalitzar aquest servei extra dels establiments hotelers.
«Els porten porta a porta, els apropen de l’hotel a l’estació de busos i fins i tot a l’aeroport de Barcelona i de Toulousse», va comentar el mateix taxista, des de la parada del carrer Pau Casals. Sayed Belhedi, un altre taxista, també lamenta que el transport privat dels hotels estigui «movent clients que abans movia el taxi».
Sobre l’impacte de Blablacar, Belhedi considera que, en tot cas, l’aplicació està fent competència als autobusos andorrans que fan recorreguts internacionals. En canvi, el transport amb xofer privat sí que capta part de la clientela dels taxis.
Tot i així, Lara aclareix que hi ha molts taxistes que aconsegueixen una llicència per conduir Vehicles de Turisme amb Conductor (VTC) i treballar com a xofers privats en cotxes d’alta gamma. D’aquesta manera, combinen les dues feines. «Ens va bé perquè quan fan de xofers, deixen d’oferir servei de taxi, així que ens deixen més feina als que sempre estem al taxi», va explicar l’autònoma. «De moment, aquí no es nota la competència deslleial», va celebrar Lara, que creu que la posada en marxa de les aplicacions emergents no funcionaria a Andorra per les petites dimensions del país.
Un altre taxista va puntualitzar que el perfil de client dels VTC d’Andorra és diferent al del taxi. «Per als VTC cal fer una demanda prèvia amb certa antel·lació, i per als taxis només cal fer un truc i el servei és immediat», va apuntar el professional. «Si augmenta la flota de VTC sí que ens podria perjudicar», va dir el mateix autònom. Ara hi ha una vuitantena de taxis, una quantitat que el sector considera «suficient».
