Després de no haver aconseguit l’ascens a la Superlliga Masculina 2, aquest any l’objectiu serà tornar a assolir les fases d’ascens. La competició estarà formada pels Vikings Vòlei Prat, el Rodi Motor Balafia Lleida, la Fundació Aula Escola Europea, el Vòlei 6 Manresa, el C. V. Olot, el C. V. Barberà, el C. N. Sabadell, el C. V. Sant Martí i el C. V. Encamp, a més dels tres ascendits, el CEVOL Torredenbarra, el C. V. San Roque Batán i el C. V. Saragossa.
D’aquesta manera, la competició començarà el 6 d’octubre contra el C. N. Sabadell a Les Naus, un dels rivals forts de la temporada passada. El cap de setmana següent jugarà a casa contra el Saragossa. Així mateix, la fase regular acabarà el 23 de març contra el C. V. Barberà.
Així mateix, tal com ja es coneixia, es mantindrà la plantilla a excepció de Dani Torres, que es retira però segueix com a delegat. A més, s’estan mantenint converses amb José Garcia perquè segueixi com a entrenador i l’acord sembla imminent.
La temporada passada l’equip de José Garcia es va quedar a les portes de l’ascens a la SM2
En aquest sentit, Javi Borrego, va manifestar que «com a mínim, la fita és arribar on l’any passat i quedar primers o segons en la fase regular. En funció d’això, i veient el nivell dels equips, es plantejarà quin és l’objectiu». De moment, «la il·lusió continua ferma, el 100% de la plantilla continua i potser entra algú nou».
El primer partit «serà contra un rival complicat» però, ja s’hauran enfrontat a ell a la Lliga Catalana, la competició que juguen els quatre millors equips catalans a finals de setembre. L’Encamp, com a campió del darrer torneig, és l’amfitrió.
Inquietud econòmica
El problema que es troba el club ara mateix és l’econòmic. No perilla, però es necessiten més diners. Aquest any, per exemple, amb el viatge a Saragossa i a Gran Canària, les despeses augmenten i per tant, cal buscar nous espònsors per sufragar les despeses. «Com més creixes, més car és tot», destacava Borrego.
En aquest sentit, com que no es va aconseguir l’ascens, el Comú d’Encamp no dóna diners al club i l’única subvenció que rep és de 2.500 euros per a la base, l’equip masculí i femení cadet. «Ja no rebo una subvenció com passava abans, no la tinc, tot el que rebo és privat i vam començar amb 7.000 euros de despesa i ara ja es dispara als 12.000 euros». En aquest sentit, si hi ha més equips en la competició, per exemple, es necessita més roba. I més roba, són més diners. Tot suma.
«Anem rebent diners, ajudes temporada a temporada que serveixen per sufragar les despeses i per sort, tenim l’ajuda de la Federació. Però no tenim una subvenció de Govern com la que tenen alguns clubs i algunes federacions. Per tant, és d’entendre que fer una temporada com la que hem fet, amb gent de casa, és per treure’s el barret», manifestava.
En aquest sentit, l’ascens suposarien més ingressos, però també problemes en l’àmbit esportiu, perquè, en pujar, potser hi hauria jugadors que no podrien seguir. I fitxar gent de fora és car. «Ara podem dir que tenim base, però també requereix diners, i amb els diners que rebo no m’arriba per a l’estructura i per al personal. La continuïtat de l’equip passa per ella, i si no hi ha un canvi generacional imminent, no podem continuar competint», afegia. En aquest sentit, les xifres del club són clares: per arribar a tenir 12.000 euros, té almenys uns 12 espònsors, i només un de 2.500 euros. «Som un club atípic, no és normal. Tant de bo tinguéssim un gran espònsor. Però no és fàcil, anem resistint, a poc a poc», es queixava.
«És un neguit, els problemes econòmics suposen una tensió constant que desgasta molt ràpidament. En la categoria que estem, a més, necessitaríem un treballador i més recursos. Hi haurà un moment en el qual no podrem seguir, som atípics», avisava. «Cal ajuda pública i privada per arribar a les escoles, calen més monitors i s’ha de professionalitzar, però si no tens la certesa econòmica, és molt complicat fer el pas. Tinc una idea però falten diners. Podem subsistir, però amb tensió», reiterava. «A més, no hi ha una llei de patrocinis, això ens ajudaria i ens donaria la facilitat de què les empreses ens rebessin almenys amb una altra cara», concloïa.
