L’heliport que fa falta però que ningú vol

Dona la impressió que el projecte per ubicar l’heliport a Tresoles està perdent empenta. Així es desprèn de les darreres manifestacions de Toni Martí on deixava entreveure que no serà fins la propera legislatura quan es decideixi l’afer. El cap de Govern va assenyalar que no es decidirà res ni es declararà el projecte d’interès nacional fins que no es disposi de totes les garanties, i s’ha compromès a deixar tots els informes enllestits, amb els complements d’informació que s’encarregaran a empreses especialitzades franceses. «La meva responsabilitat és deixar el dossier el més avançat possible des d’un punt de vista tècnic, però la decisió, si no l’agafa aquest Govern, segur que l’haurà de prendre el pròxim», va dir.
Està clar que la proximitat de les eleccions aconsellen DA a arraconar de moment un projecte que es pot convertir en una bola que es faci més gran a mesura que s’apropi la data de la convocatòria. Després de l’experiència amb el Patapou, l’heliport és un assumpte que crema. Ni els mateixos cònsols taronges semblen compartir opinions, ja que Trini Marín intenta fugir d’un posicionament clar mentre que Jordi Torres ha deixat clar que és partidari de fer l’obra a Encamp. Ahir mateix el cònsol encampadà va enviar un missatge a l’Executiu, afirmant que potser «s’han extralimitat» demanant tants informes. El gran argument que s’ha esgrimit massa poc és que arribarà un moment en què els organismes internacionals posaran l’ull sobre Andorra i exigiran que els vols en helicòpter es facin complint els estàndards internacionals. Si volem helicòpters volant cal un heliport que reuneixi totes les garanties perquè aconseguir acontentar tothom amb l’ubicació és una tasca impossible, com s’ha pogut constatar durant més d’una dècada d’intents, propostes fallides i diners malgastats.