L’artista Sergi Mas (Barcelona, 1930) fa seixanta anys que està instal·lat a Sant Julià de Lòria. Després de molt de temps a Aixovall, Mas s’ha traslladat al centre del poble, i ha deixat el seu singular taller. Part del material l’ha cedit a l’Escola d’art, on va treballar molt de temps, un centre que ara li recompensa la seva dedicació dedicant-li una àrea: l’Espai Sergi Mas. L’artista i el cònsol major lauredià, Josep Miquel Vila, han firmat un acord, mitjançant el qual Mas hi podrà treballar i, a més, oferirà la seva experiència a l’alumnat. “Al seu ritme, quan vulgui i com vulgui”, ha puntualitzat Vila.
El cònsol també ha avançat que el monogràfic d’enguany de la diada de Canòlich es dedica a Mas. La publicació, que fa 45 anys que s’edita i es reparteix per totes les llars lauredianes, sempre ha comptat amb la col·laboració de l’artista. Mas és l’autor de la primera auca de Canòlich, i al santuari hi ha quatre murals seus, un dels quals homenatja els immigrants que al llarg dels anys han estat acollits a Andorra.
Mas és escultor, gravador, dibuixant, il·lustrador, tallista… Un home apassionat “pels temes d’Andorra”, on va arribar fa sis dècades, i d’on li ha interessat especialment un “art desconegut dels països de muntanya: musicar la fusta”. Una tradició milenària que Mas s’entossudeix en recuperar. L’artista ha viscut la gran transformació del país, però ha defensat conservar “la tradició”. “Tota la meva obra se centra en els costums, en la manera de fer, fins i tot els escrits”, ha recordat. “Quan vaig arribar tot estava en decadència”, ha sentenciat. Amb l’Espai Sergi Mas, l’artista es vincula encara més amb la parròquia que fa sis decennis que l’acull.
