El Govern i els actors civils –accionistes minoritaris i preferentistes– segueixen sent part del judici del cas BPA. Aquesta és la decisió que ha pres el Tribunal de Corts després que els advocats dels 25 processats demanessin que fossin expulsats en considerar que l’Executiu està trepitjant funcions pròpies del Ministeri Fiscal i que els actors civils no poden reclamar indemnització econòmica perquè no hi ha causa directa amb el delicte de blanqueig i el seu perjudici. La resolució, que el tribunal argumenta durant 30 pàgines, es va notificar ahir al migdia a totes les parts, una setmana més tard del que estava previst.
Com era de preveure, anés en la direcció que fos, hi ha una part a la qual no ha agradat el dictamen. Segons diversos advocats dels processats consultats per aquest rotatiu, les defenses tenen previst recórrer la decisió al Tribunal Superior i, si cal, al Constitucional, de manera que la represa del judici encara queda lluny. En cas que cap d’aquestes dues instàncies els donés la raó, no descarten també anar fins Estrasburg. Això, però, caldrà estudiar-ho i prendre la decisió en bloc, segons van informar els advocats consultats. En tot cas, anar a instàncies internacionals no afectaria la data de represa del judici, ja que el president del tribunal ja va avisar que només esperaria la jurisdicció andorrana.
Els arguments per mantenir el Govern
Tal com s’exposa en l’aute notificat ahir i al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, Corts subjecta que el Govern està legitimat per seguir sent acusació particular en el judici, malgrat que reconeix que els arguments presentats per l’Executiu poden crear «certa confusió sobre la condició en virtut de la qual la representació lletrada del Govern exerceix l’acció penal», ja que al llarg del procés ha exposat tant que es persona per defensar l’interès general del país, com per demanar danys i perjudicis pels costos generats de la crisi BPA. A tall d’exemple, l’Executiu va determinar en un escrit que «el mal causat al país ha estat de dimensions incalculables, de difícil reparació i en tots els ordres: l’institucional, el social, el reputacional, l’econòmic, el financer…», per la qual cosa es va constituir «en querellant i ara en la condició processal d’acusador particular per una raó única i essencial: la defensa de l’interès general de la ciutadania andorrana i de tots els que viuen i treballen en aquestes valls i de les institucions del Principat, greument malmeses per la crisi causada pel procedir de l’entitat BPA». Més endavant també afegeix que la crisi BPA «ha generat uns costos pel Govern i per les institucions autònomes però estretament relacionades amb les conseqüències de la crisi i la seva resolució com ho són la Uifand, l’INAF i l’AREB, de no menys de 12 milions d’euros», demanant danys i perjudicis en concepte de responsabilitat civil.
El tribunal desestima la petició d’expulsió de l’Executiu i els accionistes minoritaris dels advocats dels processats
Amb tot, el tribunal «entén que el Govern té un interès legítim en la present causa, en quan se’l pot considerar afectat pels fets objecte d’enjudiciament». «La conclusió és la de tenir el Govern com legítimament constituït per exercir l’acció pena en qualitat de perjudicat pels fets presumptament delictius», agrega en l’aute. A més, el tribunal argumenta que la presència del Govern com a acusació particular «no ocasiona cap mena d’indefensió als acusats», ja que l’Executiu no fa cap petició de pena superior a les del Ministeri Fiscal. De fet, considera que seria l’expulsió del Govern el que sí que «vulneraria el seu dret [de l’Executiu] d’accés a la jurisdicció, causant-li una efectiva indefensió en no deixar a la seva representació lletrada intervenir i articular davant del Tribunal els arguments escaients en defensa de l’interès legítim que representa».
Deficiències de caire formal
Pel que fa a altres irregularitats denunciades per les defenses en les qüestions prèvies, Corts remarca que es tracta només de deficiències formals. En concret, els lletrats retreien que la querella presentada pel Govern només estava signada pel lletrat Manuel Pujadas, quan per llei hauria d’haver estat signada pel querellant o el seu procurador o representant i el seu advocat. Segons explica el tribunal, Pujadas va actuar alhora com a advocat i com apoderat del Govern, per la qual cosa no hi ha cap deficiència. El fet de no haver denunciat aquest fet fins ara, segons el tribunal, treu consistència als arguments de les defenses. «El tribunal considera que no es pot acollir ara un mer defecte formal, perfectament esmenable, com a obstacle definitiu per a què el Govern pugui ser tingut per legítimament comparegut i part en qualitat d’acusació particular».
El tribunal creu que la presència del Govern no ocasiona «cap mena d’indefensió als acusats»
També en aquest sentit, el tribunal presidit per Pijuan recorda els defensors «varen consentir la participació de la representació lletrada del Govern durant la instrucció» i que «ni tan sols varen denunciar la manca de legitimació del Govern». Per això, i tot i admetre que la llei no obliga a fer-ho durant la instrucció i que per tant, poden plantejar aquesta qüestió un cop acordada la celebració del judici oral, Corts entén que «havent transcorregut més d’un any i mig des que es va notificar a les representacions lletrades dels encausats l’aute d’admissió tràmit de a querella, pretendre ara fer fora del procediment al Govern com acusació particular no sols és contrari al principi que ningú pot anar en contra dels seus propis actes, sinó que pot suposar un abús de dret i és contrari al principi de la bona fe processal».
Sobre els actors civils
Pel que fa als accionistes minoritats i als preferentistes, el tribunal els dona l’oportunitat de demostrar durant el judici que han patit danys i perjudicis pels actes que es jutgen i que, per tant, tenen dret a una indemnització econòmica per responsabilitat civil.
Les reaccions
Alguns lletrats han preferit no fer valoracions de la decisió presa pel tribunal, mentre que d’altres s’han mostrat indignats. L’advocada Anna Solé va entendre que el magistrat «vol garantir l’accés a tothom a la justícia», però va deixar clar que «farem recurs». Una afirmació que va compartir el lletrat Alfons Clavera, que també està disposat a recórrer al Suprem i al Constitucional.
Per la seva banda, la representació legal del Govern, Manuel Pujadas, va mostrar la «satisfacció absoluta» perquè el tribunal hagi «aplicat correctament la Constitució i les lleis ordinàries» i hagi considerat que el Govern està «habilitat legalment» per ser part en aquesta causa. Va destacar que ara esperen que es pugui reprendre el judici i que es pugui celebrar «sense interferències», segons informa l’ANA.
