Els resultats que desprenen el 2017 en matèria de qualitat d’aire són per emmarcar. Potser sona massa lògic per a un país petit i de muntanya, però tampoc és evident. Andorra té, com a tot arreu, factors que contaminen però el Ministeri de Medi Ambient té molta cura en tenir les xifres controlades.
Els resultats conclouen que s’està fregant l’excel·lència. En 365 dies, el 91% del temps hem respirat aire de qualitat màxima, un 8% ha estat regular i un 1% dolent. Només el 2013, un any gairebé perfecte amb un 95% d’aire excel·lent i un 5 regular, va ser millor. «Mesurem la contaminació des del 2004 i hi ha una millora progressiva», apunta el director general de Mediambient, Marc Rossell.
Fraccionant l’1% de contaminació, correspon a 59 hores d’exposició als quals hem respirat durant 31 hores una qualitat dolenta i 28 deficients. Al 2016 va ser més del doble: 126 hores, repartides en 65 i 61, respectivament.
Les bones xifres ni molt menys han relaxat al ministeri que encapçala Sílvia Calvó. Segons Rossell: «Continuem treballant en mesures per seguir millorant aquesta qualitat amb accions encaminades a reduir els efectes del transport i de les calefaccions, que són els que tenen més incidència en les emissions».
La mobilitat sostenible, amb l’impuls del servei de bicicleta elèctrica compartida, que serà una realitat a la primavera, i amb el Pla sectorial d’infraestructures verdes, son alguns dels enemics que s’han instaurat des del Govern per vèncer el fum dels vehicles a motor, com també el Pla Engega de foment del vehicle elèctric, o missatges de conscienciació per sensibilitzar la ciutadania com ara apagar el motor si parem més d’un minut. Això, però, sembla complicat: «No tenim cap xifra concloent sobre això, però es pot veure pel carrer. Andorra és un país segur i la gent té el costum de deixar el cotxe encés per fer comandes. Això ha de canviar. Un motor en funcionament contamina; un d’apagat, no», apunta amb contundència el director. D’aquí que els agents de circulació hagin rebut formacions «perquè expliquin perquè s’ha d’apagar un motor a aquells que vegin que ho fan».
Les calefaccions són l’altra gran taca, però el foment de l’eficiència energètica amb els plas Renova i el de control de les calderes també fan que perjudiquin el mínim.
Així doncs, Rossell assegura que Andorra està «molt lluny» del llindar que marca els nivells de perill que marca Europa en matèria de contaminació. Hi ha dos nivells que marquen certa preocupació: el d’avís, que pot afectar les considerades persones de risc –malalts, infants i gent gran–, que compta amb un protocol per poder informar-los; i el nivell d’alerta, que afecta tota la població i que comporta un protocol més agressiu que consisteix en aturar el trànsit i fins i tot la indústria que provoqui més contaminant. «Hem viscut cinc episodis al 2006 i un al 2015», apunta Rossell. Una misèria. Efectivament, molt lluny del llindar.
