La diabetis és una malaltia que es caracteritza per provocar un augment dels nivells de sucre (també dit glucosa) a la sang i que al seu torn, es divideix en diverses tipologies. Elena Castillo, mare de la Candela a qui van diagnosticar diabetis quan tenia cinc anys, creu que encara hi ha molta desconeixença al voltant de la diabetis de tipus 1, que afecta els infants. Per contra, la mateixa considera que «la gent és més propera a la diabetis de tipus 2», una variant molt relacionada amb l’estrés, els mals hàbits alimentaris i el sedentarisme que es dona entre adults i gent gran. Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis que se celebra avui, l’Associació de Diabètics d’Andorra (ADBA) organitza aquest vespre un acte a la Seu Social de Morabanc que porta per títol Els somnis es compleixen? Diabetis i esport i que compta amb una conferència motivacional a càrrec de l’astronauta Josu Feijoo, el primer esportista diabètic en aconseguir The Grand Slam (pujar l’Everest i als Seven Summits –les muntanyes més altes dels set continents).
La presidenta de l’Associació de Diabètics d’Andorra, Madhu Jethani Aswani, subratlla que actualment no se sap de forma exacta quantes persones diabètiques hi ha al Principat, però en termes generals i amb dades aproximades, «el 18% de la població patiria aquesta malaltia, una xifra que se situa entre els valors d’Espanya i França». Seguint amb el ball de xifres, Castillo matisa que «a Andorra hi ha prop de 40 nens i nenes amb diabetis».
Què és la diabetis?
Castillo explica de forma didàctica en què consisteix aquesta patologia: «La insulina és com una clau: tu tens el sucre a la sang però aquest sucre ha d’entrar a les cèl·lules per produir energia. Com que les persones diabètiques no produeixen insulina, no tenen la clau per obrir la porta i que el sucre passi a nivell cel·lular». La mateixa afegeix que el problema amb els infants és que són molt inestables i poden estar molt alts o molt baixos de sucre; quan són més grans, els nivells s’estabilitzen una mica més.
Tractaments
Jethani explica que en el cas de la diabetis tipus 1, el tractament essencial és l’aportació d’insulina de forma constant, sigui amb injeccions o bé amb l’ajuda de la bomba d’insulina, un aparell que subministra les dosis necessàries amb els tempos que es programin. Pel que fa a la diabetis de tipus 2, el tractament vindria a ser la medicació però sobretot una dieta saludable i la pràctica d’exercici físic constant. La presidenta d’ADBA confessa que «un diabètic és el seu propi metge. Actualment comptem amb el suport de la CASS que finança tota la medicació; fa 30 anys era diferent». La mateixa remarca un dels objectius que ADBA té sobre la taula: «Ara voldríem que es fes una targeta que reconegués la persona diabètica, sobretot quan marxa de viatge. Ho hem comentat de paraula però encara no és una petició oficial, ho hem d’explicar».
Jethani confessa que amb el pas dels anys la malaltia acaba essent una rutina i arriba el moment en què pots sentir un cert desgast. Partint d’aquesta premissa i fent referència a l’acte d’aquest vespre, que també celebra el desè aniversari de l’associació, la mateixa avança que han volgut organitzar un esdeveniment «que motivi als diabètics a continuar cuidant-se, perquè ho hem de seguir fent tota la vida, i intentar que es compleixin els somnis, sobretot en el cas dels joves. Volem demostrar que si et cuides, s’eviten altres complicacions de salut. El nostre objectiu és tenir una mens sana in corpore sano (ment sana en un cos sa, tal com diu la frase del poeta romà Juvenal)». En el Dia Mundial, també s’ha previst il·luminar de blau la Casa de la Vall, «el color de la diabetis», diu Jethani.
Pautes saludables
La Fundació Crèdit Andorrà va organitzar aquest dimarts una xerrada sobre nutrició i diabetis amb motiu del Dia Mundial de la malaltia. L’activitat, dirigida sobretot a persones majors de 60 anys, va estar liderada per la dietista i nutricionista Marta Pons, que ressalta que pel que fa a la diabetis tipus 2, aquesta es pot prevenir tenint uns bons hàbits d’alimentació i fent activitat física regular. Una vegada es pateix la malaltia, s’han de controlar els nivells de sucre a la sang, un seguiment en el qual l’alimentació és clau.
Pons va centrar la conferència a donar pautes per assolir un major benestar. En primer lloc, cal seguir una alimentació molt rica en fibra, ja que «aquesta fa que el sucre s’absorbeixi més lentament». Per tant, a tall d’exemple, la nutricionista recomana consumir aliments integrals, fruites i verdures senceres i no sucs, i llegums. Una altra de les recomanacions és menjar greixos saludables, tenint en compte que les persones diabètiques tenen més facilitat per patir problemes cardiovasculars, com ara oli d’oliva, fruits secs, alvocat i peix blau. Pons destaca que també és molt important aprendre com es reparteixen els aliments que tenen carbohidrats i en quines quantitats, ja que «són aliments que ajuden a apujar els nivells de sucre». Pons també recomana l’exercici físic cardiovascular i el treball muscular.
El cas de la Candela
Canvis d’humor, tenir molta gana i molta set, entre altres símptomes, van ser clars en el diagnòstic de la Candela. La mare confessa que «és una malaltia que la condiciona a ella i a totes les persones del seu voltant perquè en el cas d’infants tan petits, ells no saben gestionar la malaltia i és l’adult que ha d’estar a sobre». La Candela porta un sensor que funciona amb bluetooth i que fa una lectura de la glucèmia. Les dades s’envien al mòbil que ella sempre porta al damunt i a través d’una aplicació, la mare pot saber com es troba. «Abans, cada dia la Candela es punxava 10 vegades al dit –per saber els nivells de glucosa– i es posava insulina cinc cops juntament amb els àpats; ara, amb el sensor i la bomba, només es punxa al dit al matí i a la nit», explica la mare, valorant l’avenç que s’està fent en la investigació de la patologia.
