L’espai de reflexió sociocultural Cal Pal a la Cortinada va inaugurar ahir el primer curs d’artesans de la pedra seca amb la finalitat de fomentar els coneixements de la tècnica mil·lenària i potenciar la preservació de les estructures existents al país, així com la construcció d’obra nova. D’aquesta manera, la formació tracta nocions bàsiques que permeten erigir murs, feixes i cabanes sense la necessitat d’utilitzar cap mena de morter. El curs ha tingut bona acollida, ja que s’hi han inscrit 52 alumnes, professionals i amateurs, quan les previsions eren de la meitat.
«A Andorra falten entre 40 i 60 professionals que es dediquin exclusivament a la pedra seca»
Tot i que a Andorra hi ha entre 600 i 2.000 construccions, de les quals només 200 estan inventariades, «falten molts professionals que s’hi dediquin exclusivament a la pedra seca», va manifestar el tècnic de Patrimoni del Govern, David Mas, que va indicar que el Principat «hauria de tenir entre 40 i 60 experts». Actualment, però, se’n compten poc més d’una desena. De fet, el curs va comptar amb la presència d’alguns d’ells, anomenats margers, com en Roger Solé. No va heretar l’ofici dels seus pares, sinó que la relació amb la pedra va començar amb l’escalada i la geologia. Solé va assegurar que no coneix ningú en tot Catalunya que es dediqui exclusivament al tractament d’aquesta tècnica.
Solé va definir la professió de marger com «una activitat en la qual tu ho ets tot, no tens ningú que et digui com has de fer les coses. Ni tan sols els arquitectes et diuen com has de col·locar les pedres», ja que la tècnica consisteix a col·locar-les d’una manera que quedin encaixades per si soles.
«Aquest art respon als principis de la sostenibilitat i garanteix la preservació de la biodiversitat»
Recentment, la Unesco va incloure l’art de la pedra seca a la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, per la qual cosa fer extraccions a les tarteres està prohibit. En aquest sentit, Mas va lamentar que «durant molts anys s’ha abusat moltíssim, especialment durant els anys 70, i això és l’origen de molts problemes de filtratges i de deteriorament del paisatge». Per això, l’expert va defensar que «era necessària una regulació». Solé, per la seva banda, va afegir que el reconeixement per part de la Unesco ha provocat que s’hagin creat moltes iniciatives per donar a conèixer la tècnica.
Projecte transversal
El projecte Primera pedra, segons Mas, pretén «esdevenir un tema transversal de paisatge, on la pedra seca n’és només una petita part, i d’altra banda també volem decidir quines polítiques ha de prendre el Govern vers la preservació d’aquest element». El tècnic de Patrimoni va posar com a exemple un tram de la carretera general que ha perdut més d’un quilòmetre i mig de pedra seca d’un mur en l’últim any.
La inauguració del curs va comptar amb la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que va posar en valor la pedra seca com una tècnica que «respon als principis de la sostenibilitat» i que «garanteix la preservació de la biodiversitat». La responsable de la cartera, a més, va enaltir l’arquitectura de la pedra seca com un «element de la identitat d’Andorra» i com un «valor afegit innegable a nivell paisatgístic per als vuit milions de turistes que visiten el país cada any».
L’epicentre de Primera pedra és Cal Pal, però el projecte també compta amb una app que permet localitzar les construccions de pedra seca en temps reals. A més, els usuaris poden introduir noves estructures que, prèvia validació de Patrimoni, formaran part de l’inventari nacional.
