L’artista Anna Mangot ha transformat recentment la casa de Cal Federico en un espai d’art amb la seva exposició ‘Seda i pedra’. La mostra està formada per 16 peces que representen diferents capelles romàniques d’Andorra a través de la seda pintada a mà, una tècnica singular amb la qual l’artista busca establir una dicotomia i un diàleg entre la duresa de la pedra de les construccions i la delicadesa de la seda.
Quin és el procés que segueix per poder pintar seda?
Per pintar aquestes peces el primer que faig és comprar seda en cru o en metres, i després la tallo en funció de les mesures que necessito. No és com pintar llenç o sobre paper, així que la tècnica és molt diferent. Com la seda és un material que té fibres, s'ha de tenir en compte que la pintura s'escampa molt fàcilment. Per evitar que s'escampi i poder pintar amb més detall, utilitzo productes que em permeten aturar aquest procés. Per altra banda, també he de mantenir els fils sempre tensats i assegurar que no toquin cap superfície perquè si no es podrien trencar o enganxar, i es farien malbé. A l'hora de pintar ho he de fer a mà alçada, és a dir, sense recolzar la mà o el braç en cap lloc.
Només fa pintures sobre seda o té altres projectes?
No. La pintura és només una part del que faig, també treballo la seda d'altres maneres. Per exemple, també faig dissenys i elaboro peces de roba o complements per vestir com fulards, polseres, ventalls, corbates, bufandes i xals.
D'on sorgeix l'interès per pintar capelles?
L'art romànic m'ha agradat des de fa ja molts anys. Sempre m'han encantat les pintures, els frescos i l'arquitectura pròpia d'aquest estil. M'inspira molt i també ajuda el fet que Andorra, encara que sigui un país petit, té moltes capelles romàniques. M’inspira també, sobretot, l’art i la cultura del nostre territori, ja que crec que Andorra té molt a explicar encara.
Quin missatge vol enviar amb aquesta exposició?
Vull reivindicar i mostrar la meva estima cap a la gran cultura que crec que hi ha no només al Principat, sinó també a tots els Pirineus. Crec que això és important perquè considero que no sempre s'ha tingut en compte tot el que tenim aquí. A Andorra diria que hi ha gairebé 44 capelles, moltes d'elles d'estil romànic, i crec que no sempre s'ha mostrat afecte cap aquest estil. Fa temps fins i tot es van arribar a vendre peces històriques, com frescos per exemple, perquè el romànic no agradava o no es valorava. Ara les estem recuperant després que algunes hagin passat per moltes mans i col·leccions privades.
Sobre 'Seda i pedra', què n'opina que l'exposició es faci en un lloc com Cal Federico?
Crec que és un lloc molt adient. Estem parlant d'una casa molt antiga que va ser molt important en el passat, precisament feta de pedra, la qual cosa d'alguna manera reforça aquest diàleg que vull crear entre la roca i la seda. A més, també valoro molt l'esforç que es va fer per restaurar aquest antic molí en un espai d'exposició artística. En general, em sembla l'espai perfecte per 'Seda i pedra'.
SUBSCRIU-T'HI
De la redacció al teu dispositiu
