Havent-se amagat a casa uns quants mesos, el Nil va decidir explicar-li a la seva parella què passava. Ell era un noi i va demanar-li a la mare si es podia dir Neizan. Havia buscat noms per la xarxa durant la tarda i va agradar-li aquest. La mare se’l va mirar encuriosida i va preguntar per què se’l volia canviar si el que tenia ja era molt maco. Avui es diu Nil Monterroso i fa més d’un any que va iniciar el tractament de testosterona.
«Per fer tot el tractament hormonal a Andorra m’enviaven al psiquiatre, al psicòleg i m’havia de fer un tac per veure que no tenia res al cap. A més, és el psiquiatre qui decideix directament si no estic malament i puc hormonar-me», explicava el Nil ahir a la tarda, abans treure’s els punts de la mastectomia que es va fer a la Clínica Creu Blanca de Barcelona. S’hi va sotmetre divendres, costant-li 5.300 euros que va assolir recaptar a través d’una campanya de crowdfunding. «Em vaig sentir molt acollit per la gent que volia ajudar-me», pensa el jove de 15 anys, tot i que lamenta que encara existeixi un punt conservador al país, que fa que «no estigui molt ben vist».
I és que «haver d’explicar que jo ja no era ella sinó ell», atemoria al Nil. «Vaig tenir por. Por de fer front a una realitat que m’aterrava perquè ningú m’havia explicat com funcionava. Ningú em va preparar per explicar-ho o per contemplar-me de manera diferent», va escriure un dia que reflexionava sobre els amics que havia perdut.
Tornar a somriure
Ja de ben petit, el Nil no volia tenir pits. El jove recorda que quan tenia sis anys un dia ho va dir a taula mentre sopava amb tota la família i els va preguntar si quan fos gran se’ls podria treure. «Quan siguis gran, podràs fer el que vulguis», li va dir la seva germana.
Durant anys el Nil va amagar-se de com realment volia ser, però l’any passat va ser decisiu per «tornar a somriure», deia tot afegint que «havia de deixar de ser aquella nena que estava tancada sempre a l’habitació. Quan vaig fer el pas, ja no m’havia d’amagar de res». El 28 de maig, el Nil va comentar a l’escola quina era la seva posició i el 12 de juny va començar el tractament.
Tot i això, el camí no va ser fàcil. El Nil volia «alliberar-se», però les crítiques i l’estigmatització greu de la transsexualitat el van portar a patir alteracions en la seva pròpia salut mental i comportant que estigués ingressat durant mesos a l’hospital.
«Els comentaris de la gent em tiraven enrere, però val més la meva felicitat que no pas la seva», valora ara, que també s’han acabat els sostenidors esportius ajustats. Ara bé, el Nil no contempla una cirurgia de reassignació sexual i destaca que es tracta d’una intervenció molt complicada amb un cost molt elevat.
