L’increment del cost de la vida s’ha fet evident amb el pas dels anys i d’ençà de la crisi econòmica, tot i la recuperació de llocs de treball, les famílies han anat perdent poder adquisitiu. Tal i com va concloure el CRES la setmana passada, el preu de l’habitatge encapçala la llista de preocupacions dels ciutadans, seguit dels salaris baixos i el transport públic. Tres aspectes que es retroalimenten els uns als altres i que escenifiquen les dificultats de molts ciutadans per arribar a final de mes.
El Carlos, de 37 anys, que es dedica al sector del comerç, viu a Andorra la Vella i cobra 1.235 euros mensuals. Com que la feina la té a la capital, s’estalvia el cost del transport públic, però admet que, tot i que la seva dona també aporta un sou, arriben a finals de mes «molt just». Tenen dues filles, que els comporten unes despeses d’entre 800 i 1.000 euros entre activitats, transport i servei de menjador. «No tenim oci a part de les vacances; ens costa arribar a finals de mes», diu el Carlos, que afegeix que paguen 600 euros de lloguer. En aquest sentit, admet que els salaris podrien ser una mica més elevats tot i que alhora destaca que Andorra té característiques positives, com ara «la tranquil·litat». A l’estiu, per la seva banda, intenten fer alguna escapada a la platja catalana i s’hi estan com a molt una setmana, malgrat que controlen la despesa que fan.
«Treballo 40 hores setmanals i el meu salari és de 1.282 euros», apunta el César, de 40 anys, que treballa com a guàrdia de seguretat. Viu en un pis amb la seva dona i la seva neboda i entre tots tres paguen 900 euros per un immoble de dues habitacions. Això els permet repartir les despeses. «Viure a Andorra i més durant la temporada d’hivern és una mica car», assegura el César, si bé admet que es pot permetre algunes despeses per al seu oci i per fer algun viatge de tant en tant.
Habitació compartida
Per la seva banda, la Guadalupe, de 27 anys, treballa al sector de l’hosteleria i de la restauració, és temporera i viu a Escaldes-Engordany en un pis de quatre habitacions. Al pis, que té un cost de 1.700 euros, hi viuen vuit persones. Un cop va arribar aquí i va trobar l’immoble, va decidir compartir habitació perquè la despesa en habitatge sigui més assequible. Al final, els inquil·lins d’aquest immoble acaben pagant 250 euros cadascun. Si fos individual, en pagarien uns 425. La Rocío, amiga de la Guadalupe, que també treballa al sector de l’hosteleria, afirma que comparteix habitació amb el seu xicot. Cadascun d’ells paga 250 euros, per la qual cosa l’habitació en aquest pis els surt a 500 euros entre tots dos.
Tant la Rocío com la Guadalupe expliquen que es podrien permetre fer algunes activitats d’oci amb el sou que tenen però que opten per intentar estalviar una mica. Per la seva banda, la Maria –nom que ha estat modificat per preservarne la intimitat–, és autònoma, cobra al voltant de 1.300 euros i cada mes paga uns 450 euros de quota a la CASS. Viu a un estudi de lloguer a Andorra la Vella, pel qual paga 545 euros. «Depenent del mes és difícil. Has de compaginar les despeses amb el salari, però a vegades si se t’acumula tot és com-plicat», diu la Maria, d’uns 40 anys, que explica que els seus ocis «no són gaire cars». «Alguna vegada puntualment vaig al cine o a la muntanya», diu l’emprenedora, que s’estalvia el transport públic. «Vaig tenir clients a Sant Julià, però ja miro d’evitar anarhi», expressa.
Qui també ha de fer esforços per arribar a finals de mes són persones jubilades. És per exemple el cas de l’Esther, de 66 anys, que cobra uns 500 a 600 euros mensuals de pensió. En el seu cas, viu amb la seva família però continua tenint «despeses de medicació, de productes per neteja, la roba no dura sempre, a vegades se’t trenca i te n’has de comprar». «Les meves despeses són les mateixes a la meva edat que a una altra», comenta l’Esther, que acudeix a la llar de jubilats d’Escaldes sovint. Hi va caminant perquè el metge li ha recomanat per salut, de manera que indirectament també s’estalvia el cost del transport públic.
