L’Associació de Guies i Acompanyants de Muntanya d’Andorra (Agama) ha reclamat que les muntanyes del Principat estan cada cop «més brutes i plenes de burilles, amb tot el risc d’incendi que suposa, sobretot en la temporada seca i calorosa que estem tenint», va assegurar el president de l’Agama, Jordi Iglesias, i va indicar que la problemàtica és deguda a «l’augment de la massificació del turisme a la muntanya, causat per les noves estructures com el Pont Tibetà». Per la seva banda, un guia que forma part de l’associació, Dani Ginesta, va valorar que aquestes construccions poden ser positives per l’hoteleria i els comerços. Tanmateix, «si aixequem una passarel·la a Canillo, potser no té massa sentit fer-ne una altra sis o set quilòmetres més a baix», va opinar, afegint que «crec que aquest tipus d’atraccions turístiques només porten gent els primers anys i, un cop les han vist, ja no tornen». En aquesta línia, ambdós professionals van remarcar que és necessari preservar la natura del Principat, que si bé «encara no està en mal estat», segons va indicar Ginesta, «s’ha de ser coherent amb el que es fa».
A més, des de l’Agama es demana un control de totes aquestes persones que visiten els espais d’interès perquè no provoquin danys a l’hàbitat. Així, el president de l’associació va suggerir la creació de campanyes de protecció del medi ambient i l’establiment de sancions per aquells que «per exemple, fumen a la muntanya». Paral·lelament, va asserir que des dels organismes públics, «no veiem que estiguin fent res a part de posar atenció pel perill d’incendis».
Alhora, i amb relació a la voluntat que té Andorra per esdevenir Reserva de la Biosfera, Ginesta va sostenir que «hi ha un contrasentit, perquè el missatge que s’està donant al turista és que el país vol crear accions per preservar aquesta natura, però si després continues envaint-la i destrossant-la, arribarà un moment en què aquest no ho entendrà». Sobre això, Iglesias va considerar que «volem esdevenir Reserva de la Biosfera, però després et trobes camins amb moltíssima gent o paper higiènic a tot arreu de les persones incíviques que fan les seves necessitats a la muntanya».
Altrament, els guies van advertir que el turista de muntanya desapareixerà. Així, Ginesta va explicar que molts clients se sorprenen quan fan excursions arreu del país perquè s’adonen que algunes valls estan molt preservades, com la del Madriu, però «altres zones potser no conserven el mateix atractiu natural, i amb el que es queden al final del viatge és que hi ha molta pressió humana a les muntanyes», va manifestar, tot i que «som conscients que és necessaria una certa explotació, i només demanem respecte». A més, l’integrant de l’Agama va exposar que «a això se li suma que tenim helicòpters volant sobre els nostres caps tot el dia, i a banda, està la problemàtica de les motocicletes o les motos de neu».
Per acabar, els professionals van recordar que estan lluitant per regular i que es reconegui la professió des de fa uns sis anys, ja que segons van indicar, hi ha un buit legal que permet que persones sense titulació puguin exercir sense cap llei que ho prohibeixi. Per tant, «això és intrusisme laboral», van lamentar. Els 75 integrants de l’associació han estudiat a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya d’Andorra (Efpem) o han homologat la seva formació. Tanmateix, «alguna gent s’aprofita», va assegurar Ginesta. Amb tot, Iglesias va fer saber que «no se’ns escolta gaire», ja que demanen una regulació per mandat del Consell General que s’ha d’aprovar en un termini de dos anys i encara no se sap quin ministeri se n’ocuparà.
