Són el concert estrella de la festa major de Sant Julià de Lòria, amb la responsabilitat que això comporta. Olek Burek, un dels dos germans bessons que integren el grup català Arc de Triomf, no només no la defugen, sinó que avança que aquesta nit presentaran un xou especial amb sorpresa inclosa per a l’ocasió.
–Com es presenta el concert de Sant Julià?
–Tothom m’ha dit que les festes de Sant Julià són les més fortes d’Andorra, que s’hi ajunta gent de tot el país i fins i tot puja gent des de Catalunya. No sabem què esperar, perquè hi ha hagut concerts que ens han dit que no vindria ningú, i ha vingut molta gent, i d’altres que ens han dit que faríem el ple i no ha estat així. Venim amb les expectatives altes i el que més ens preocupa és preparar un concert que sigui potent i que estigui a l’altura de les festes.
–Sovint quan tens expectatives altes és més fàcil la decepció.
–Estem preparats per tot, ja que som un grup que hem tocat a sales petites i grans, o l’any passat a les festes de la Mercè, a Barcelona, un dels primers concerts postpandèmia. Quan puges a un escenari, el que més importa és l’energia que tinguis amb el públic. Si connectem des del minut u amb el públic lauredià, farem un bon concert.
–Històricament, com diu, els concerts de Sant Julià han estat els més potents. Ara cal veure si això tornarà a ser així després de la pandèmia.
–Estem preparant un xou específic i especial per Sant Julià perquè, ja que ens han donat l’oportunitat de venir a Andorra a tocar amb un equip especial, un horari molt bo i el dilluns, que és el dia fort de la festa, vindrem amb tot l’arsenal, inclòs l’equip d’animació, que ajudarà que tot flueixi encara més. I, a més, hi ha una sorpresa que encara hem d’acabar de preparar: la mítica actuació amb els bastoners, que pujaran a l’escenari amb nosaltres.
–Ens pot explicar amb què consistirà el xou especial?
–No, m’estimo més que sigui sorpresa. Repassarem alguns temes inèdits que encara han de sortir, perquè tenim un àlbum que surt el setembre i que hem d’anunciar d’aquí a poc. Tocarem tots els darrers singles, ja que funcionen molt bé en directe, i això anirà acompanyat d’un espectacle.
–Creu que se’n parlarà?
–[Riu] No puc donar més detalls, però fem coses divertides.
–Per què han decidit portar un xou especial precisament a Sant Julià?
–Tenim un horari que ens permet fer un xou una mica més extens, i estem amb ganes de treure el nou àlbum i fer coses noves, així que és l’oportunitat perfecta.
–Ara que hauria acabat la pandèmia, estan detectant una forma d’actuar diferent del públic?
–Anem veiem normalitat i gent que té ganes de consumir cultura i passar-ho bé, i observem una energia que es trobava a faltar. La tornada a la normalitat és increïble i ja era hora que tornés a ser així. Els concerts en directe són vida per nosaltres. De fet, si ens agrada la música és perquè ens surt del cor i això la gent ho entén quan ens veu sobre l’escenari.
–Noten el públic especialment entregat?
–El fenomen de les festes majors és molt local de Catalunya i Andorra. A altres països no existeix. L’escena de música en català és única i està recolzada per un públic molt entregat, que hi va amb ganes de cantar totes les cançons. I estem molt orgullosos de compartir aquesta escena amb altres grups com Oques Grasses o Doctor Prats que, a més, són un referent.
–Tenen relació amb els altres grups?
–I tant. L’escena de música en català tampoc és tan gran, coincidim als premis Enderrock, per exemple, i si ens trobem connectem al 100%, sobretot de gira, quan comparteixes els millors moments.
–Hi ha bona entesa o competència i enveges?
–Abans teníem un grup en anglès, amb el qual havíem girat per tot el món i llavors sí que hi havia enveges, i això no ho hem trobat a l’escena catalana. Com que som pocs grups, o menys que en castellà o anglès, fa que hi hagi un punt en comú, la defensa d’aquesta escena en català.
«L’escena de música en català és única i està recolzada per un públic molt entregat, que hi va amb ganes de cantar-ho tot»
–Com animaria algú que no els coneix de res perquè vingui al concert?
–D’entrada, nosaltres no som un grup massa conegut, vam sortir durant la pandèmia, i encara ens queda un llarg camí per fer. Ara bé, ens hem adonat que la gent ve amb la feina feta als concerts i ens canten totes les cançons. Així, no crec que a Andorra això sigui diferent, però la gent que passi per allà i no ens conegui els intentarem convèncer, i si venen amb l’actitud de passar-ho bé, ho passaran genial. Dit això, som un grup de rock en català, trompeter i sobretot festiu. Tenim cançons que són de ballar, saltar i van sempre cap amunt.
–Amb la resta de grups, reben influències o precisament miren de fer coses diferents?
–Les ràdios busquen la fórmula de l’èxit que saben que funciona amb altres cançons i per això hi ha molts grups que tendeixen a fer un estil de música radiable. Nosaltres, en canvi, no anem per aquest camí, sinó que busquem cançons que ens facin sentir alguna cosa. Fem música perquè ens surt del cor i perquè ens agrada i ens fa vibrar. I sí, som un grup trompeter i n’hi ha d’altres, i al final hi haurà algunes similituds amb d’altres, però sense ànim d’inspirar-nos-hi, sinó de fer bona música.
–Per què el nom d’Arc de Triomf?
–Perquè era l’epicentre de les nostres vides. Treballem per allà la zona, és com la Rambla d’abans, on s’ajuntaven artistes i músics, i això ara passa a Barcelona a l’Arc de Triomf, on pots trobar des de ballarins, cantants o guitarristes. En definitiva, gent que té inquietuds i vol transmetre, i nosaltres ens hi sentim molt identificats.
–Ha definit el grup com a trompeter. En el futur volen explorar altres estils?
–No ens tanquem absolutament a res. De fet, en el darrer àlbum hi ha alguna cançó que no té res a veure amb la resta, ja que és guitarrera i de rock. Mai descartem explorar altres estils de música i fer coses que puguin sorprendre el nostre públic. Al final, si sempre fem el mateix, podem acabar avorrint.
–Com és això de treballar amb el germà?
–És maco. Moltes vegades compartim les idees i fem la música plegats, la manera d’agafar unes sinergies que d’una altra manera no tindríem. Si ho féssim per separat no funcionaria igual. Per exemple, el meu germà té una idea i jo aporto alguna cosa que ell no havia pensat. Això fa que tinguem un puntet diferent que altres grups que no ho fan així.
–Com es treballa millor, amb un germà o un amic?
–Com que som bessons, és una relació d’amic-germà, més enllà d’amic i de germà. Compartim moltes coses, també en l’àmbit musical, i això fa que les cançons ens surtin relativament de pressa.
–És cert que venen mitjons?
–Sí, tenim un projecte plegats d’una marca de roba interior.
–Ja tenen temps per tot?
–Tot és compaginable. El nostre grup és bastant local, tot i que hem tingut propostes internacionals. Aquest any no ha pogut ser, però l’any que ve les farem.
«Som un grup trompeter i sobretot festiu; fem música perquè ens surt del cor i ens fa vibrar i sentir alguna cosa»
–Per què no ha pogut ser?
–Perquè van ser a darrera hora i no tots els membres de la banda podien, i per això era complicat, però Arc de Triomf no només és un projecte local, sinó que ens volem expandir i tocar per diversos indrets. La gent es pensa que la música té un idioma, i crec que sigui en l’idioma que sigui, pots arribar a transmetre i tocar per gent que potser no t’entén, però entén la teva energia.
–Tots plegats hem escoltat cançons amb idiomes que no entenem.
–A Catalunya hi ha un munt de grups de diversos països i que canten en diversos idiomes. L’idioma no hauria de ser una barrera per obrir fronteres.
