Una vegada més, el poble andorrà ho ha tornat a aconseguir. Enmig d’un pont de la Puríssima, amb el país ple de gom a gom de turistes amb la mirada expectant pel que estava succeïnt, la denúncia a la crisi actual de l’habitatge ha sumat un nou capítol a la seva història a través d’una mobilització que, sens dubte, passarà a la història del nostre país. Segons l’organització, gairebé 3.000 persones s’han congregat per tota l’avinguda Carlemany i Meritxell, l’eix vertebrador d’Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, superant-se àmpliament la xifra recollida el darrer 31 d’octubre, on un miler de persones no van dubtar en sortir al carrer per alçar la veu davant una problemàtica que, per a la gran majoria del país, ja és completament insostenible i vergonyosa.
Ja no tenim por!
El tret de sortida a la concentració, organitzada per la plataforma ‘Coordinadora per un Habitatge Digne’, juntament amb el suport de ‘DenunciAND’, s’ha donat a les 19.30 hores a la plaça Coprínceps, en la qual ja estava posada en marxa des de primera hora de la tarda un dispositiu policial amb més de 110 agents per garantir la seguretat dels vianants i obrir pas als manifestants reunits. Precisament, han sigut aquests els que han fet circular entre els assistents un manifest abans de començar amb la passejada, en el qual ja deixaven ben clares les intencions de la protesta: «Els grans propietaris i especuladors ja no enganyen a ningú. S’han enriquit a costa d’empobrir-nos i el poble s’ha unit contra els seus abusos». Aquestes són les primeres línes que s’han pogut llegir al document, seguides d’una declaració en la que s’indicava que, «després d’anys de passivitat i mesures tíbies, el Govern i els partits de l’arc parlamentari, gràcies a la mobilització i l’organització popular, presenten una sèrie de reformes que fa anys que s’haurien d’haver aplicat i que ara són insuficients».
Afirmant que la pròrroga automàtica dels lloguers «arriba tard, en un moment en el qual els preus ja són inassumibles i deixen en situació de vulnerabilitat a gran part de la població», el manifest ha posat d’exemple alguns casos d’abusos per part d’alguns propietaris i immobiliàries, com «situacions de discriminació per raons culturals, de procedència, orientació sexual o per tenir, simplement, una mascota». Una sèrie de qüestions que fan que el Govern i la resta de partits polítics «hagin de decidir del costat de qui estan: amb la majoria de la població o amb els grans propietaris i especuladors. És el moment de prendre mesures valentes per regular el preu de l’habitatge i per protegir a les classes populars enfront dels abusos d’alguns».
El document ha finalitzat les seves darreres línies amb un escrit clar i concís, com no podia ser d’una altra manera: «Fem una crida a tot el poble andorrà a mobilitzar-se per un habitatge digne. Estiguis directament afectat o no, siguis resident, temporer o amb nacionalitat, vine. La solidaritat és més necessària que mai», emfatitzant ben fort, a més, que com a poble andorrà «ja no tenim por!».
La veu d’un poble
Els manifestants han sigut els grans protagonistes de la jornada, però també els diversos clams, xiulades i cassolades que no es van deixar d’escoltar durant les dues hores que es va estendre el recorregut. El missatge que s’ha volgut fer arribar no deixava opció a dubte i així s’ha pogut veure reflectit en les diferents pancartes i rètols que sobresurtien per damunt dels milers d’assistents: «Ministra Marsol, aquí ningú la vol», «Els carrers seran sempre nostres», «Especuladors, fora d’Andorra» o «Què passsa, que no tenim casa» han sigut algunes de les frases més repetides al llarg de la jornada, juntament amb aquelles referides a la dimissió de l’actual cap de Govern, Xavier Espot, o la «invitació» a que tant ell com la ministra Conxita Marsol marxessin a viure a la Seu d’Urgell. Una situació que no és altrament aleatòria, ja que són molts els residents d’Andorra que es veuen obligats a creuar les fronteres fins la ciutat esmentada a causa dels encariments dels preus de l’habitatge.
Des d’EL PERIÒDIC, hem tingut l’ocasió de parlar amb alguns dels manifestants per saber les seves sensacions envers una concentració que ja passarà a la història del país. Un d’ells ha sigut el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, el qual va declarar que «vam decidir donar suport a títol personal a la manifestació perquè pensem que és un símptoma de salut democràtica que sigui la societat civil la que s’organitzi de forma autonòma i independent dels partits polítics». Escalé, qui ja ha assistit a la concentració del 31 d’octubre, ha indicat precisament que aquesta «ja va demostrar que la veu del carrer pot moure el pols polític i la voluntat del Govern. És important que la gent surti i s’expressi de forma lliure».
L’activista i presidenta de la plataforma Stop Violències, Vanessa Mendoza, jutjada aquesta setmana per un presumpte delicte contra el prestigi de les institucions, tampoc ha volgut faltar a la cita d’ahir: «Hem tocat el prestigi de les institucions, però resulta que aquestes ja estan tocades de mort perquè no estan mirant per la ciutadania que els hi paguem el sou». No han sigut les úniques paraules de Mendoza, qui també ha fet una forta reclamació «d’unes polítiques equitatives i que ens donin solucions de veritat», posant-se d’exemple a ella mateixa davant la situació de vulnerabilitat patent avui dia: «La violència és estructural i això vol dir que l’estructura que impera ara mateix no funciona. Hi ha tota una màquina posada en marxa per oprimir-me a mi i a tots els que esteu avui aquí».
La xifra de joves a la mobilització ha sigut bastant destacada, entre els quals es trobava Àlex Bautista: «Estic aquí per defensar els nostres drets davant d’una situació insostenible. El poble andorrà ha d’aprendre a sortir al carrer com és fa a tot arreu, demostrant que som un poble unit i exigint un govern que faci alguna cosa». En una línia semblant s’ha pronunciat Carmen de Félix, la qual va afirmar que «som nosaltres els que hem tirat el país endavant i fent que sigui el que és avui en dia. Continuarem manifestant-nos fins que el Govern faci alguna cosa per ajudar al poble, ja que tenim el mateix dret que ells d’estar al país».
És el moment de decidir
En finalitzar la concentració, i abans que els assistents comencessin a dispersar-se, un dels organitzadors ha agafat el megàfon per donar les gràcies a tothom i animar a continuar en la lluita per trobar una solució envers la crisi de l’habitatge: «Estem aquí per donar veu a tots els treballadors que, a hores d’ara, encara estan en els seus llocs de feina. També aprofito per donar les gràcies als empresaris que avui han tancat les portes perquè els seus treballadors es puguessin manifestar. Ells són els veritables protagonistes». Unes paraules que han vingut seguides de tota una declaració d’intencions cap a Espot, Marsol i la resta de l’Executiu: «El Govern i els partits politics han de decidir de quin costat estan: de la mà de la gent o dels especuladors i propietaris».
