El comunicador audiovisual Julian Fernández, nascut a Buenos Aires (Argentina), fa uns mesos que viu a Andorra i confessa que ha estat la millor decisió que ha pres en aquest 2023. Fanàtic de l’entrepà de calamars i sempre inxa del Club Atlètic River Plate, als seus 32 anys viu amb il·lusió la possibilitat de desenvolupar la seva trajectòria professional i personal entre aquestes muntanyes.
–Què és un executiu de vendes de publicitat no tradicional?
– La publicitat no tradicional a l’Argentina és una peça publicitària que s’emet de manera orgànica dins d’un contingut. No és l’anunci convencional que trobem en un tall publicitari en ràdio o televisió. Un clar exemple és quan veiem a Karlos Arguiñano utilitzant un producte puntual com l’oli, en el qual destaca les propietats i avantatges del mateix a la vegada que cuina (preu, qualitat, etc.). No deixa de ser un segment publicitari, però està en total relació amb el que succeeix en l’espai i amb la informació que estem veient, i sense modificar la seva essència ni la continuïtat dels fets. En altres països es coneix com a Branded Content. D’aquesta manera, la tasca d’un executiu de vendes de PNT és traslladar les idees i les necessitats de les marques als productes audiovisuals, per a així poder complir amb les expectatives dels clients.
–Per què decideix venir a viure Andorra?
–Necessitaríem dues o tres edicions d’aquesta contraportada per a poder respondre aquesta pregunta, però per a ser breu diré que, a més de ser un país meravellós, pròsper i amb moltes oportunitats per a un ciutadà argentí, el principal factor va ser un desafiament personal que ressonava en el meu interior. Això, sumat al condiment de dificultats socioeconòmiques de la meva nació, van fer que, amb moltíssim dolor, prengués la determinació d’arribar fins aquí a buscar estabilitat en tots els sentits. Es tracta d’un repte que suposa una gran ocasió per reinventar-me i portar-me a llocs que en la meva càlida quotidianitat mai hagués arribat.
–Creu que hi ha prou volum de feina de producció d’espots al Principat?
–No tinc el veritable coneixement per respondre amb certesa. En principi, i segons el que he pogut apreciar, el mercat és una miqueta limitat. Del que sí que estic segur és que hi ha molt per fer. El Principat té moltíssim potencial per ser explotat en aquesta matèria, hi ha força recursos que es poden aprofitar. Se m’ocorren bastants idees quan visito o conec part dels indrets increïbles amb els quals compta aquest territori. M’encantaria algun dia poder mostrar o explicar Andorra des de la perspectiva d’algú que ve de fora.
–Què és el que més li agrada de la seva professió?
–L’estímul constant de crear. Pensar idees i, com si això fos poc, després comunicar-les. Narrar històries i donar forma a un concepte, sigui una peça comercial o un contingut audiovisual.
–Quines recomanacions donaria aquells que es volen dedicar al sector audiovisual?
–Que no es frustrin quan s’adonin que no és tan fàcil com un pensa. Que llegeixin i vegin cinema. I, finalment, que la imaginació i la creativitat no siguin un vol de cabotatge, sinó un coet de Space X anant a l’espai. Sí, a vegades explota en el camí, però d’això es tracta.
–Com veu la victòria de Javier Milei al seu país?
–Seria ideal que després de tants anys, algú, qui sigui, posi a l’Argentina en l’òrbita en la qual es mereix. En els meus 32 anys no he vist a ningú que ho hagi aconseguit i això m’omple de desesperança. És un Estat molt castigat, amb una infinita quantitat de recursos i amb un nivell humà excepcional.
–Quins són els seus projectes laborals per al proper 2024?
–En principi, em trobaré en l’àrea de restauració, en la qual exerceixo com a cambrer, però també m’agradaria retrobar-me novament amb els mitjans audiovisuals, que és el que realment m’apassiona.
