L’FC Andorra torna a caure fora de casa i continua foradant la seva ferida com a visitant en una setmana que ha estat negra pels homes de Sarabia, on van caure eliminats dimecres passat de la Copa del Rei contra un equip de Tercera RFEF com l’Astorga i ahir van tornar a perdre lluny del Nacional contra un acabat d’ascendir Racing de Ferrol per 1-0.
Els tricolor va iniciar el partit amb l’escenari que menys els afavoria. Una escapada d’Iker Losada al minut 11 per la banda dreta feia enganyar a Dani Martín que el jugador del conjunt gallec centraria a l’àrea i prioritzant més la cobertura de la passada que del primer pal, acabava amb un gol fruit d’un xut amb molt poc angle que es colava pel primer pal del porter tricolor. Ja amb l’1-0, el partit anava encaminat a repetir les circumstàncies que s’havien produït en diverses derrotes dels de Sarabia durant aquesta temporada. Un rival que es tanca darrere per assegurar el resultat i que aprofita les contres per a fer mal als tricolor, mentre que al conjunt del Principat li entren els nervis i, tot i que manté la possessió, es va veure incapaç d’elaborar jugades de perill que penetrin les línies rivals. I així va ser. L’FC Andorra va repetir una i altra vegada la mateixa jugada durant la primera part del partit. Tenir la pilota amb el permís del contrari, però sense saber ben bé que fer amb ella, donar l’esfèric a Lobete per banda esquerra, veure la voluminosa quantitat de defenses verds que hi ha dins l’àrea protegint la porteria d’Ander Cantero, passar endarrere per por a centrar i perdre la possessió i observar com el Racing de Ferrol obtenia la pilota de totes formes i ocasionant contres de perill que la defensa tricolor aconseguia defensar amb nerviosisme. Aquesta va ser la tònica dominant de la primera meitat del matx. Als últims minuts dels primers 45 minuts, els tricolor ja van començar a fer alguna cosa diferent. Com una ocasió de Scheidler on li arribava una molt bona pilota filtrada darrere de la defensa però en posició de fora de joc, o un xut creuat en rosca d’Iván Gil que se’n va anar a fora. L’únic fet mitjanament positiu va ser una molt bona pressió als defenses verds al final del primer temps, que impedien molt la sortida fàcil de pilota del Ferrol.
La segona meitat del duel va ser una història de frustració i resignació. Tot i deixar de repetir la clàssica jugada per banda esquerra de la primera meitat i tenir més controlat el partit, l’FC Andorra seguia mancat de profunditat i perillositat davant la porteria gallega. Els gallecs van veure limitades les seves ocasions per a sortir a la contra, però amb les poques que tenia continuava creant una sensació incòmoda en la defensa andorrana. A excepció d’alguna ocasió comptada de Scheidler i Gil, els tricolor no van provocar que Cantero tingués una feina excessiva. A més, Sarabia va ser expulsat per doble groga fruit de protestes, en un partit on l’àrbitre no havia sigut el botxí dels tricolor. Amb sensacions d’impotència i frustració, acabava un altre partit gris dels andorrans fora de casa.
