Natàlia Gambin Funoy té 24 anys i des de sempre la seva passió ha estat el món de les arts escèniques, en concret cantar i ballar, fent que la gent gaudeixi de la música. No ha parat fins que ha pogut assaborir aquest món a la gran ciutat de Madrid.
–Com va decidir enfocar-se en el món de les arts escèniques?
–Des de ben petita m’ha agradat cantar i ballar. Els meus pares sempre han estat d’acord en el fet que dediqués part del meu temps tant als estudis com a les classes de teatre, cant, ball… I així va ser, després de fer diverses competicions de ball entre altres, als 16 anys vaig participar en l’equip d’animació com a cheerleader al MoraBanc Andorra. Va ser quan em vaig adonar que no volia dedicar-me a una altra cosa que no fos en aquest àmbit. Arran de la pandèmia, la meva situació emocional no estava en el seu millor moment i va ser quan vaig decidir canviar d’aires, conèixer nova gent, però sobretot, continuar adquirint aprenentatges sobre el món artístic fora de la meva zona de confort. I on millor que fer-ho en una gran ciutat amb milers d’oportunitats, com és Madrid. Han estat dos anys plens de moviment, treballant per sobreviure i per poder pagar les classes. Però el millor de tot ha estat tot el sacrifici, la voluntat i l’actitud de voler dedicar el meu temps al 100% fent el que realment m’agrada.
–On estudia i com són els seus estudis?
–La primera escola en la qual vaig estar un any, m’oferia una titulació superior de tres anys professionals de cant i d’interpretació. No vaig voler acabar per diverses raons, però no per deixar de cantar, sinó per endinsar-me en el món del teatre musical en una altra escola. A Som Academy, toques totes les disciplines a la vegada, tant la dansa amb diferents estils, com el cant i la interpretació. Jo vaig cursar el Pregau, un curs de 10 mesos, per veure si realment m’agradava o no. La veritat és que sí. Continuaria formant-me, però ara mateix tinc un altre objectiu sota la màniga que té a veure amb els animals.
–En quins projectes ha treballat i col·laborat dins d’aquest món? Com han sigut aquestes experiències?
–He tingut la gran sort de posar en acció els meus coneixements professionals en diferents àmbits. Adquirint noves experiències de tota mena dedicant-hi al 100% el meu temps. El primer projecte que vaig dur a terme va ser un show dinner en una cadena de restaurants anomenat Salvaje. He format part d’una gira per a la marca Beefeater durant vuit mesos. Ballava i cantava en diferents discoteques repartides per tota España. Vaig estar dos mesos d’estiu en una gira per Ecoembres, ballant en diferents festivals com són Arena Sound, Medusa Festival, Low Festival… També he tingut la sort de poder participar com a ballarina en el programa de RTVE, José Mota Live, i en altres esdeveniments.
–Com és la Madrid de les arts escèniques?
–Al començament va ser molt dur, no només per la multitud de persones, la competència, l’economia que suposa viure a la capital d’Espanya… Sincerament, és una ciutat plena d’oportunitats. És increïble la quantitat d’artistes que pots arribar a conèixer treballant i poder tractar amb ells de ben a prop. He pogut treballar amb ballarins que veia jo des del sofà de casa meva i tractar amb persones de la música que mai m’hagués imaginat tenir un tracte tan pròxim. M’he adonat que si tens una actitud receptiva i no et poses límits, tot és molt més fàcil i acabes perdent la vergonya, fent que tot acabi arribant.
–Què els diria a les joves que els interessa aquest món i els agradaria endinsar-s’hi?
–Que treguin totes les seves forces per superar les seves pors, vergonyes i tots els mals pensaments que a vegades fan que ens aturem. Que focalitzin tota la seva energia perquè facin tot el que els agrada en el seu dia a dia. És important llegir molt, documentar-se per poder saber la trajectòria de cada disciplina, ja que és un aspecte clau a l’hora d’interpretar qualsevol situació. Amb disciplina i constància, tot es pot aconseguir.
