Tampoc és cap novetat assenyalar que la crisi de l’habitatge fa temps que ha deixat de ser només una qüestió de trobar un pis a un preu raonable. Però ara, malauradament, també condiciona el funcionament de serveis tan essencials com l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i la Creu Roja Andorrana. Que professionals decideixin marxar del país o descartin venir-hi per l’elevat cost de la vida és una realitat ben preocupant, especialment quan parlem de sectors dels quals depèn directament el benestar de la ciutadania. Cal fer esment que Andorra sempre ha estat un país capaç d’atraure talent i oferir oportunitats, però aquest atractiu perd força quan tenir una feina estable ja no garanteix poder viure dignament. El problema, a més, no afecta només els treballadors, sinó que acaba repercutint en la qualitat dels serveis que rep tota la població. Per tant, la situació exigeix mirar més enllà de les mesures puntuals i entendre que garantir l’accés a l’habitatge també és protegir la sanitat, l’atenció social i, en definitiva, el futur d’un país que no es pot permetre perdre els professionals que el sostenen.
