L’augment del nivell de vida al país es tradueix en una clara incidència en tots els àmbits de consum. En aquest sentit, l’encariment també es reflecteix en la llista de la compra, amb una reducció significativa del poder adquisitiu de moltes famílies. Així, i amb motiu del Dia Mundial de l’Alimentació, des d’El Periòdic hem consultat diverses fonts i veus de referència en el sector de la dietètica-nutrició andorrana, com Alice Dénoyers, qui apunta que a causa de l’increment de preu en l’habitatge, el pressupost destinat a l’alimentació i altres necessitats bàsiques s’ha vist retallat: «El que es veu afectat de manera important són les decisions alimentàries, què comprem i què no comprem», ha indicat.
D’aquesta manera, els experts afirmen que els primers aliments que la ciutadania deixa de consumir quan s’encareixen els preus són els productes ecològics, el peix fresc, la carn, els ous i les fruites i verdures. Segons el dietista-nutricionista Alex Yánez, sobretot les verdures «s’han convertit en un luxe» pel seu increment de preu, alertant, en aquest sentit, sobre els perills d’eliminar els aliments frescos de la dieta. «Òbviament, disminuir el consum de peix augmenta la inflamació del nostre cos, i els vegetals redueixen els antioxidants, els quals també influeixen en la nostra salut», ha afirmat Yánez, proposant consumir productes de rebost, com ara llegums, arrossos i cereals.
Com a conseqüència directa, els dietistes-nutricionistes observen una tendència creixent a comprar aliments processats i congelats, els quals resulten més nocius per a la salut, i adverteixen que a llarg termini poden ocasionar malalties cròniques. «Ens trobem molts pacients que pateixen sobrepès i amb el temps desenvolupen obesitat i malalties metabòliques com diabetis, hipertensió, colesterol, hipercolesterolèmia, problemes cardiovasculars i a més presenten dificultats de mobilitat, entre d’altres», apunten els experts consultats.
Infants i gent gran, dues cares de la mateixa moneda
En aquesta línia, els professionals coincideixen que els infants, la gent gran i les persones amb ingressos econòmics més baixos són els col·lectius més vulnerables als efectes d’una alimentació insalubre. Dénoyers ha assegurat que tant des dels centres educatius com els geriàtrics s’està duent a terme una gran tasca per controlar i exigir una qualitat alimentària, en molts casos amb cuines d’elaboració pròpia als menjadors, argumentant que «hi ha famílies i adolescents que tenen més accés a menjar ràpid i que potser no tenen aquesta cultura de menjar bé».
Així, ha destacat que la responsabilitat recau en les famílies i els valors que transmeten als seus infants: «Per poder educar els nens, primer hem d’educar els pares». A més, i amb relació a la gent gran, l’experta ha apuntat que la principal preocupació és a escala individual, especialment en les persones grans que viuen soles a casa i han de cuinar-se: «Els hi resulta més complicat pel que fa als desplaçaments, el fet d’haver de carregar la compra a casa i triar els productes de la cistella amb un poder adquisitiu reduït respecte de les seves pensions i l’elevat preu del menjar».
‘Batch cooking’ davant la manca de temps
D’acord amb Dénoyers, «el factor econòmic i l’absència de temps van agafats de la mà, ja que cada vegada més, el veritable luxe és tenir temps per cuinar amb les rutines del dia a dia». Per aquest motiu, la professional recomana dur a terme el ‘batch cooking’, un mètode que consisteix a cuinar «en grans quantitats només un cop a la setmana i racionar el menjar en porcions individuals«. D’aquesta manera, s’estalvia temps, alhora que esdevé una opció més pràctica i saludable, adreçant-se a la cuina d’aprofitament: «Això és la base per a uns àpats saludables amb què pots anar jugant durant tota la setmana. Per exemple, un cop hagis menjat verdura i pollastre durant dos dies, pots aprofitar una part de la verdura per elaborar una crema de verdures«.
L’experta, però, indica que l’origen de la problemàtica és l’escassetat de recursos i educació nutricional d’una gran part de la població. En aquesta mateixa línia, la dietista-nutricionista Marta Pons també ha assenyalat que «les persones no sempre disposen de prou recursos o idees sobre com aprofitar el menjar. El nostre rol com a dietistes-nutricionistes és ajudar a fer que les persones mengin millor, tenint en compte les seves preferències i circumstàncies personals».
