El conseller general del Partit Socialdemòcrata, Pere Baró, ha posat en dubte que el creixement econòmic s’estigui traduint en una millora de les condicions de vida de la població. Durant la compareixença del ministre de Finances, Ramon Lladós, davant la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, Baró ha qüestionat la contradicció que, al seu entendre, suposa que el Govern reivindiqui la bona marxa de l’economia mentre augmenten els recursos destinats als ajuts socials. «Andorra creix, les ajudes són majors. Creix, doncs, al bon ritme?», ha plantejat el parlamentari.
En aquesta línia, Baró ha criticat l’increment de la pressió fiscal, malgrat que l’Executiu insisteix que no ha apujat els principals tipus impositius. Així, Lladós ha admès un lleuger augment de la pressió fiscal, el qual ha relacionat amb mesures com el nou impost sobre la inversió estrangera immobiliària, l’enduriment de la tributació de determinades plusvàlues i les noves taxes de residència. El conseller socialdemòcrata ha qüestionat, però, que aquestes figures estiguin assolint els objectius dissuasius anunciats pel Govern si, al mateix temps, generen més recaptació.
En afegit, el representant del PS ha advertit sobre l’augment de la despesa recurrent i les obligacions que l’actual Administració deixarà als futurs governs. Doncs, Baró ha retret a Demòcrates per Andorra que hagi consolidat un model cada vegada més assistencialista i ha qüestionat el creixement de l’estructura administrativa, amb organismes com Andorra Digital o l’Institut Nacional de l’Habitatge. Així mateix, ha expressat preocupació pel ritme d’increment de les despeses, el qual considera difícil de sostenir si els ingressos públics no mantenen l’evolució actual.
Davant aquestes crítiques, el titular de la cartera de Finances ha defensat que l’augment dels ajuts respon a necessitats socials que encara no estan resoltes, especialment en matèria d’habitatge i de suport a la gent gran, afectada per les pensions baixes i l’encariment del cost de la vida. El ministre ha argumentat que aquestes prestacions continuaran sent necessàries mentre no s’ampliï l’oferta d’habitatge assequible i ha recordat que una part important de l’increment de la despesa pública també es destina a reforçar serveis essencials, com l’educació, la sanitat i la seguretat.
