El Sindicat d’Ensenyament Públic (SEP) preveu començar aquest curs a recollir dades per quantificar les hores extraordinàries que assumeixen els docents, segons ha explicat el secretari general de l’organització, Sergi Esteves. El sindicat vol disposar així d'»una mica d’estadística de quantes hores extra està fent la gent», en un context en què, segons Esteves, es continuen produint «mancances de personal» als centres educatius.
Esteves ha assenyalat que actualment el SEP no disposa de les dades concretes sobre la situació de les borses de treball a l’inici del curs, però ha apuntat que les ofertes de feina publicades pel Ministeri d’Educació a principi de curs permeten al sindicat intuir que «les borses van fluir com ha passat els últims anys». Tot i això, ha remarcat que «continuem amb mancances de personal en forma general», una situació que pot acabar comportant que part dels docents assumeixin més càrrega de feina.
Segons el secretari general del SEP, aquesta manca d’efectius pot provocar que «la resta del personal» hagi d’assumir «hores extraordinàries», així com altres disfuncions en el funcionament dels centres. Esteves ha comentat que, en alguns casos, això pot arribar a comportar que quedin aules sense activitat lectiva mentre es resol la cobertura d’una plaça, tot i que ha remarcat que els últims anys el ministeri i recursos humans han acabat trobant solucions per cobrir les necessitats de personal.
El SEP alerta que la falta d’efectius pot arribar a deixar temporalment aules sense activitat lectiva mentre es cobreixen les places
En aquest sentit, el representant sindical ha considerat que «un sistema educatiu solvent no hauria de tenir aquests problemes de personal», especialment en un sector com l’educació. Al seu entendre, la dificultat per captar professionals està relacionada, entre altres factors, amb les condicions econòmiques i amb el cost de l’habitatge al país.
Esteves ha indicat que el SEP considera que la professió docent s’ha convertit en una feina «poc atractiva, econòmicament», perquè els salaris no compensen prou el nivell de vida actual d’Andorra, i ha posat el focus especialment en el preu de l’habitatge. Segons ha exposat, aquesta situació afecta també professionals que tradicionalment es desplaçaven des de Catalunya, especialment de l’Alt Urgell, per treballar al Principat.
«Si aquest personal deixa de venir aquí perquè té unes millors condicions a Catalunya pel nivell de vida», ha apuntat, el salari andorrà pot deixar de ser suficient per compensar la diferència en el cost de l’habitatge. En relació amb això, ha comparat el cost de pagar un pis a municipis de l’Alt Urgell amb el que suposa fer-ho al Principat, i ha conclòs que «el salari no sempre compensa».
Esteves adverteix que les mancances de personal acaben repercutint en la resta de docents, els quals han d’assumir una càrrega de feina més elevada
A aquesta qüestió hi ha afegit el que considera un «desprestigi social» de la professió educativa. Esteves ha lamentat que, a parer seu, sovint es tendeix a opinar sobre l’educació sense tenir coneixements professionals específics, tot defensant que «és una feina poc agraïda socialment, poc reconeguda socialment» i que, si les condicions econòmiques tampoc compensen, «tindrem un problema». «Ja l’estem tenint», ha assenyalat.
Més càrrega per als docents
Pel que fa específicament a les hores extraordinàries, Esteves ha remarcat que el SEP encara no les té quantificades. Precisament per això, una de les actuacions que el sindicat vol impulsar aquest curs és recollir informació per poder determinar l’abast d’aquesta situació. «No ho tenim quantificat», ha reconegut, abans d’explicar que volen «recollir dades» i actualitzar la informació disponible.
El secretari general ha advertit, però, que aquesta càrrega no es limita necessàriament a les hores extraordinàries que consten formalment al contracte. «Hi ha una diferència entre les hores extra que tens a contracte i les hores extra que acabes fent de dedicació», ha mencionat, en referència també al temps que els docents dediquen a preparar classes fora de l’horari estrictament lectiu.
El sindicat considera que la professió ha perdut atractiu econòmic i que els salaris «no sempre compensen» l’elevat cost de l’habitatge al Principat
Aquesta situació, segons Esteves, està relacionada amb una altra de les reivindicacions que el sindicat manté des de fa temps: la modificació dels reglaments que estableixen les funcions i les tasques del personal educatiu. «Cal una modificació dels reglaments del personal», ha afirmat, perquè, segons ha apuntat, actualment «a vegades tothom acaba fent de tot» i això pot generar «disfuncions».
El SEP considera que aquests reglaments no s’han adaptat prou a la realitat actual dels centres. Esteves ha situat alguns dels textos de referència a principis dels anys 2000 i ha apuntat que els més recents serien de 2011 o 2012, mentre que els corresponents als docents i mestres serien de 2004 o 2006. «Ha plogut molt des de llavors, la realitat als centres ha canviat molt», ha remarcat.
En aquest context, ha asserit que el nombre d’hores extraordinàries pot variar segons l’etapa educativa i que considera que poden tenir més incidència a segona ensenyança i batxillerat. També ha posat com a exemple la situació dels mestres especialistes, els quals poden mantenir les seves hores dins de la jornada establerta, però veure incrementat el nombre d’alumnes als quals han d’atendre.
El SEP reclama actualitzar els reglaments del personal educatiu, alguns de fa més de 20 anys, perquè «la realitat als centres ha canviat molt»
Esteves ha explicat que, quan es redueix el nombre de grups perquè baixen les ràtios i aquests grups s’acaben unint, un especialista pot passar d’atendre, per exemple, uns 200 alumnes a haver-ne d’assumir molts més. «Són menys classes, però passo de 200 quan abans el total eren 400», ha exemplificat, assenyalant que això pot comportar més avaluacions i més feina de correcció.
«Les avaluacions no és el mateix haver de corregir i avaluar 10 alumnes que avaluar-ne 20», ha apuntat. Per això, el sindicat reclama que aquests aspectes es tinguin en compte i es regulin d’acord amb la realitat actual dels centres. Esteves també ha diferenciat la situació d’Andorra de la dels docents de Catalunya, on, segons ha assenyalat, les reivindicacions actuals incorporen altres qüestions. En el cas andorrà, ha destacat especialment els recursos destinats a l’escola inclusiva i ha apuntat que aquesta és una diferència respecte del context català, informa l’ANA.
