El resultat del referèndum islandès pot oferir elements interessants per al debat sobre la relació amb la Unió Europea, però qualificar-lo d’«excel·lent» per a Andorra sembla una lectura excessivament favorable als interessos del Govern. Islàndia no ha votat sobre un acord com l’andorrà, sinó sobre la represa d’un procés d’adhesió, i aquesta diferència que la mateixa ministra Imma Tor subratlla també obliga a ser prudent a l’hora d’extrapolar conclusions. Tampoc resulta convenient presentar l’Espai Econòmic Europeu i l’Acord d’associació com a realitats «pràcticament idèntiques» sense explicar-ne alhora les diferències institucionals, jurídiques i econòmiques. El debat andorrà necessita arguments, però sobretot necessita precisió, especialment quan s’acosta el moment en què la ciutadania haurà de formar-se una opinió. Si, com diu Tor, cal combatre la desinformació, aquesta exigència ha de valer en totes direccions. Convertir un resultat electoral estranger en un aval indirecte a l’Acord pot ser temptador, però Govern faria bé de no confondre una interpretació política amb una evidència.
