La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha valorat aquest dilluns el resultat del referèndum celebrat a Islàndia sobre la possibilitat de reprendre les negociacions d’adhesió a la Unió Europea, diferenciant el procés islandès del que afronta Andorra i remarcant que la ciutadania s’ha pronunciat sobre la possibilitat d’avançar cap a la condició de membre de ple dret de la UE i no sobre un acord d’associació: «El resultat és excel·lent per a nosaltres», ha considerat la titular de la cartera ministerial.
Així, Tor ha evitat valorar políticament la decisió dels islandesos, tot assenyalant que «ha estat un exercici de democràcia i els islandesos han dit que no». Tanmateix, sí que ha incidit en la necessitat d’aclarir l’abast de la consulta davant la informació que ha assegurat haver vist circular durant les darreres hores: «Vaig veure circular per les xarxes molta informació i també molta desinformació. Han dit que no a reprendre les negociacions d’adhesió a la Unió Europea», recordant, alhora, que Islàndia havia iniciat aquestes negociacions l’any 2009 i les havia suspès el 2013 per raons polítiques.
El rebuig a convertir-se en membre de la UE s’ha d’interpretar, segons Tor, en el sentit que «els islandesos ja se senten molt còmodes amb la situació que tenen actualment»
Qüestionada, però, per la possible lectura del resultat des d’Andorra, la ministra ha posat el focus en la situació que manté Islàndia des del 1994 com a membre de l’Espai Econòmic Europeu (EEE). «Aquest resultat és excel·lent per a nosaltres», ha reiterat, abans d’afegir que el rebuig a convertir-se en membre de la UE s’ha d’interpretar, al seu parer, en el sentit que «els islandesos ja se senten molt còmodes amb la situació que tenen actualment». En aquest sentit, Tor ha definit l’EE com «un acord d’associació» i ha assenyalat que el seu contingut és «molt similar, per no dir pràcticament idèntic» al negociat per Andorra.
Així, ha exposat que Islàndia ja participa en el mercat interior europeu i gaudeix de les quatre llibertats amb determinades adaptacions, a més d’incorporar el cabal comunitari, mentre que Andorra ha negociat períodes transitoris i unes condicions específiques, entre altres àmbits, en matèria de circulació de persones. A més, Tor ha apuntat que el país islandès comparteix aquest model amb Noruega i Liechtenstein i ha vinculat el resultat de la consulta amb la continuïtat d’aquesta situació. «Se senten perfectament còmodes», ha afirmat, destacant també que aquest marc ha coincidit amb anys de prosperitat econòmica al país.
D’aquesta manera, la titular d’Afers Exteriors ha insistit que la seva lectura és que el resultat mostra la satisfacció dels islandesos amb el marc actual i ha etzibat que «no es diguin coses que no són» sobre el significat del referèndum. A més, ha esmentat que es tracta d’una «primera lectura en calent» feta després de conèixer els resultats i d’haver-los analitzat amb diplomàtics i amb l’ambaixador andorrà a Islàndia, en el marc del seguiment que habitualment fa Afers Exteriors després de processos electorals o referèndums internacionals.
