L’adaptació de la legislació andorrana al Conveni marc de l’OMS sobre el tabac és un compromís adquirit i, sobretot, una qüestió de salut pública. Protegir els menors, ampliar els espais lliures de fum i reduir l’exposició al tabac són objectius difícilment qüestionables. Ara bé, això no eximeix el Govern de valorar amb rigor com s’apliquen les mesures i quin impacte poden tenir sobre un sector que manté un pes significatiu en el teixit comercial del país. Les inquietuds expressades pels comerciants mereixen, per tant, ser escoltades. Especialment quan alerten dels costos que poden comportar mesures com limitar la visibilitat del tabac als establiments i recorden que les vendes ja han disminuït un 36% en una dècada. El problema és que aquest diàleg arriba amb el calendari pràcticament exhaurit. Si el text encara està obert a aportacions, tres setmanes semblen un marge escàs per estudiar-les amb profunditat. Complir els compromisos internacionals no hauria de significar legislar amb presses: salut pública i viabilitat comercial exigeixen equilibri, previsió i diàleg real.
