Quan no tenim estalvis, qualsevol canvi en la nostra vida pot conduir-nos a la ruïna: una separació, un divorci, una baixa laboral, una malaltia de llarga durada, la pèrdua de la feina, etc. Igualment, i sense arribar als extrems, també som vulnerables als imprevistos econòmics i no poder reparar o canviar els electrodomèstics quan s’avarien genera molta frustració i desesperació. Després, tampoc tenim la possibilitat d’accedir a les ofertes puntuals que ofereixen els supermercats quan ens trobem de compres. Així que, si s’espatlla la nevera, la rentadora o qualsevol altre electrodomèstic, o fins i tot el vehicle, el nostre mode de vida sofreix les conseqüències perquè ens veiem limitats.
Igualment, és una realitat innegable, però, així i tot, hi ha gent que no ho té en compte fins que la viu i, desgraciadament, després ha d’estirar targeta de crèdit o demanar microcrèdits, amb la qual cosa la factura final s’acaba incrementant considerablement. Però el problema ja no és únicament econòmic, sinó també emocional i, per tant, moltes vegades la persona entra en estat depressiu o d’ansietat perquè la son deixa de ser reparadora. Li costa adormir-se o es desperta a mitjanit i no pot tornar a recuperar la son perquè el fet d’estar pensant en com reembossar els diners la pertorba. Així que veiem la importància d’estalviar una part dels nostres ingressos anuals, atès que vivim en una societat consumista i, sense diners, poc o res podem fer.
Però la qüestió en si tampoc és el fet de consumir, sinó més aviat de ser previsors, i per a això cal ser austers, viure per sota de les nostres possibilitats, i no estic parlant de malviure, ni de privar-se de capritxos. Em refereixo a adquirir un mode de vida per sota dels nostres ingressos perquè, inevitablement, això provoca que busquem com augmentar-los per a així viure més còmodament. Al seu torn, tampoc és necessari viure penúries o tenir problemes econòmics per saber que no és agradable i que, a més, són una font de malestar tant personal com familiar, ja que, quan els diners escassegen, l’amor emmalalteix.
Igualment, com he esmentat abans, sense estalvis no tenim accés a les ofertes, com per exemple el 3×2, és a dir, comprar dos productes i rebre un gratis, i tampoc podem acumular aliments perquè comprem al dia, el just i necessari per passar la setmana. Amb la qual cosa, comprem en petites quantitats i, com tots sabem, sempre surt més car que comprant en gran, ja que un pot de conserva de 250 grams, encara que costi menys que un de 500 grams, quan comparem el preu per quilo és més car. Per tant, ser austers és una manera de viure que ens assegura un futur tranquil perquè sempre tindrem per cobrir les despeses imprevistes sense haver de modificar el nostre mode de vida o il·lusions. Així doncs, tampoc està de més contractar una assegurança complementària a la CASS i una altra que cobreixi la baixa laboral.
