Les dades de Projecte Vida haurien de sacsejar qualsevol temptació de banalitzar el consum de drogues. Que els casos vinculats a la cocaïna s’hagin disparat un 113% en només sis mesos no és una oscil·lació puntual, sinó un senyal d’alerta que exigeix una resposta decidida. Al mateix temps, l’alcohol continua sent, de llarg, la substància amb més impacte entre les persones ateses. La seva acceptació social no pot amagar una realitat incontestable: continua sent la principal porta d’entrada a moltes situacions d’addicció. Aquest contrast és especialment preocupant. Mentre la cocaïna evidencia una irrupció cada vegada més marcada, l’alcohol manté un protagonisme persistent que sovint passa desapercebut perquè forma part de la quotidianitat. Les dues realitats no competeixen; se sumen i dibuixen un escenari més complex. Davant d’això, la resposta no pot ser reactiva. Cal reforçar la prevenció, la detecció precoç i els recursos especialitzats abans que aquestes dades deixin de sorprendre’ns i acabin convertint-se en la nova normalitat.
