Assumeix la presidència de Projecte Vida després d'anys vinculat a l'associació. Què significa per a vostè aquest pas i com afronta aquesta nova responsabilitat?
Per a mi és un orgull i també una responsabilitat important. Projecte Vida m'ha donat molt i ara tinc l'oportunitat de retornar una part del que he rebut. Arribo a la presidència sabent que no tinc totes les respostes. Arribo amb ganes de continuar treballant al costat de la resta de companys i companyes de l'associació, escoltant les persones que demanen ajuda i intentant que Projecte Vida continuï creixent sense perdre la seva essència. Al final, el més important no són els càrrecs. El més rellevant són les persones que entren per la porta buscant ajuda.
L'entitat destaca la seva trajectòria i implicació dins del projecte. Quin ha estat el seu recorregut a Projecte Vida i què l'ha motivat a continuar-hi vinculat?
Sempre he cregut molt en la força del grup. Durant molts anys vaig jugar a rugbi i allà vaig aprendre que quan una persona està sola és molt difícil avançar, però quan forma part d'un equip les coses canvien. Amb les addiccions passa una mica el mateix. Els grups d'ajuda mútua són espais molt horitzontals. La gent pensa que qui arriba rep ajuda, i és veritat, però els que portem més temps també en rebem molta. Jo continuo aprenent cada setmana escoltant altres persones. Això és el que em manté vinculat a Projecte Vida. Veure que les persones poden recuperar l'esperança i comprovar que, fins i tot després de moments molt complicats, sempre hi ha possibilitat de canvi.
"L'augment de demandes ens ha portat a viure moments de saturació aquest any"
Quina fotografia fa avui de la realitat de les addiccions a Andorra? Han detectat canvis en els perfils de les persones que demanen ajuda o en les problemàtiques que arriben a l'associació?
La sensació que tenim és que cada vegada arriba més gent a demanar ajuda. Només durant els primers cinc mesos de l'any hem atès 121 persones i hem fet 138 visites de seguiment, sense comptar els grups d'ajuda mútua. No sabríem dir exactament la causa, però sí que veiem un augment de les demandes relacionades amb l'alcohol, la cocaïna, el joc, les apostes esportives i també problemes vinculats als diners i a les criptomonedes. L'addicció no entén d'edat, de professió ni de situació econòmica. Pot afectar qualsevol persona. Això és una cosa que veiem cada dia.
Amb quines dades o indicadors treballa actualment Projecte Vida per avaluar l'abast de les addiccions i les necessitats d'acompanyament al país?
Nosaltres treballem sobretot amb el que veiem cada dia a l'associació. Amb les persones que venen a demanar informació, amb les famílies que ens contacten i amb les persones que participen en els grups d'ajuda mútua. També intentem formar-nos contínuament i mirar què està passant als països del nostre entorn. Llegim estudis, assistim a formacions i parlem amb professionals i entitats que fa molts anys que treballen en aquest àmbit.
Quins considera que són els principals reptes que afronta l'entitat en aquesta nova etapa?
Un dels reptes més importants és poder continuar donant resposta a totes les persones que ens demanen ajuda. Aquest any hi ha hagut moments en què ens hem vist bastant desbordats. Fins i tot hem hagut de deixar aparcats alguns projectes perquè per a nosaltres la prioritat sempre són les persones. També ens preocupa molt el problema de l'habitatge. Les persones més vulnerables acostumen a ser les que més pateixen aquesta situació i moltes de les persones que atenem es troben precisament en situacions de vulnerabilitat. Quan una persona no sap on viurà el mes vinent, és molt més difícil que pugui centrar-se en la seva recuperació. Les situacions que es viuen actualment en el país, en què moltes persones senten una gran soledat perquè viuen soles en una habitació, tampoc ajuden per a poder tenir una bona salut mental.
"L'addicció no entén d'edat, de professió ni de situació econòmica"
Projecte Vida ha insistit sovint en la necessitat de sensibilitzar la societat sobre les addiccions. Creu que encara existeixen estigmes que dificulten que les persones demanin ajuda?
Sí, absolutament. Ho veiem cada dia. Hi ha persones que triguen anys a demanar ajuda perquè tenen por del que diran els altres. També hi ha persones que ens expliquen que no volen acudir a determinats recursos perquè tenen por de trobar algú conegut o perquè els preocupa que la informació relacionada amb la seva addicció aparegui a la seva història clínica compartida. Encara hi ha molta vergonya i molta por. I això fa molt mal, perquè retarda l'accés a l'ajuda.
Com valora la coordinació actual amb les institucions, els serveis sanitaris i els agents socials? Hi ha aspectes que caldria reforçar?
Jo crec que sempre hi ha marge de millora. Les addiccions són una realitat molt complexa i cap recurs pot donar resposta a tot per si sol. Per això és important que tots els agents implicats continuem parlant, escoltant-nos i treballant conjuntament. Al final, el més important no és qui fa què, sinó que les persones rebin l'ajuda que necessiten quan la necessiten.
En un àmbit on la confiança és fonamental, com es pot continuar consolidant el paper de Projecte Vida com a espai de suport i referència per a les persones afectades i les seves famílies?
Fent el que hem fet fins ara. Escoltant. Acompanyant. Formant-nos contínuament. Orientant les persones sobre els recursos que existeixen al país i intentant que ningú se senti sol davant d'una addicció. La confiança no es guanya amb paraules. Es guanya sent-hi quan una persona et necessita.
Quan acabi el seu mandat, què li agradaria que s'hagués aconseguit i quin llegat voldria deixar al capdavant de l'associació?
M'agradaria que més persones que ho necessiten haguessin demanat ajuda gràcies a Projecte Vida. M'agradaria que més famílies se sentissin acompanyades i que l'estigma fos una mica més petit que avui. I també m'agradaria deixar una associació més forta i més sostenible, perquè això voldrà dir que podrà continuar ajudant moltes persones durant molts anys.
