Lautaro de León enceta enguany la seva tercera temporada defensant els colors de l’FC Andorra. Parlem amb ell sobre el seu estat físic després d’una lleu lesió, l’equip, la pretemporada, els reptes col·lectius i individuals d’aquest curs, el seu futur i la dupla Gerard Piqué – Carles Manso.
Tot just començar la pretemporada va patir una lleu lesió. Així que la primera és obligada, com es troba?
Bé, va ser al recte del quàdriceps, així que poca cosa. Demà farà tres setmanes i compto que estaré un parell o tres més. És millor que passi ara al principi, en rodatge, que no com va ser el curs passat [una lesió al bíceps femoral de la cama esquerra el va deixar cinc jornades fora durant el tram final].
Més enllà d'això i de la derrota contra l'Osca, a trets generals, la pretemporada ha estat positiva, no?
Quant a aquest darrer partit, i no soc de posar excuses, val a dir que la gent acumulava molt cansament. Molts entrenaments, gairebé tot l'anterior guanyat, algun empat, sense encaixar gairebé gols... I aquell va ser un dia que ens en van fer un i ens vam atordir. Però bé, és millor que passi durant la pretemporada. Aquesta, a trets generals, ha sigut molt positiva i cal emportar-se això perquè crec que estem fent les coses bé i que la gent està agafant els conceptes ràpidament.
En aquest sentit, la valoració de l'equip també és bona.
I tant! La gent ve amb moltes ganes de donar-ho tot. Cadascú el millor. I cal dir que venen amb fam, que, al cap i a la fi, és el que necessitem. També és cert que aquest any hem firmat jugadors que van des de veterans fins a més joves, i això també ens pot venir molt bé perquè en alguns moments de la temporada fa falta que aquests tirin de tu, que t'ajudin, que t'exigeixin. És un equilibri perfecte.
Per tant, per encetar aquest dissabte la lliga a casa, més que bé. Jo aposto per un 3-0 o un 3-1.
Potser ets una mica optimista [riu]. Jo crec que serà per un 1-0 o un 2-1, però sí, guanyarem perquè venim de fer les coses molt bé. Òbviament el Ceuta és un gran equip, està a Segona, però nosaltres hem d'anar darrere la victòria, i guanyarem.
Quin és el marge de millora?
L'any passat vam acabar molt bé i vam tenir inclús un moment de gairebé posar-nos al play-off, i tots estàvem amb moltes ganes d'aconseguir-ho, però crec que el marge de millora és la regularitat. Hem de ser més regulars. Hi ha vegades que tenim tantes ganes de guanyar, de competir i de tot que anem pel triomf, i de vegades empatar no està tan malament. Al cap i a la fi, puntues. I no perdre també és un plus de cara la següent setmana, així cal tenir aquesta regularitat, amb calma i sabent que després les coses sortiran millor o pitjor i que hi haurà equips que se'ns tancaran el bloc baix, però hem d'estar tranquils. Una tranquil·litat que en certs partits del curs passat no vam tenir.
Quin objectiu es marquen?
Per a mi seria no patir. Tenir un curs tranquil i no estar tants matxs sumant derrotes o empats com aquella ratxa de 10 jornades que vam tenir. Psicològicament ens va afectar molt. Llavors, hem de ser un equip estable, que no ho passi malament i, si després hem de mirar cap amunt, ja ho farem, però el primer serà allunyar-nos de les posicions de baix.
El segon curs consecutiu a Segona sol ser el més complicat. L'FC Andorra ja ho va patir la darrera vegada, amb un descens.
S'ha de tenir en compte, però estic completament convençut de la confiança que tinc en els meus companys, en l'staff, en el mateix club i en tot, i enguany no es repetirà.
La competència que té enguany, sense desmerèixer la d'anys anteriors, és aferrissada.
Sí, són dos 'pepinos' de jugadors [parla de Julian Rijkhoff i Hugo López]. Tampoc els he vist gaire perquè no estic entrenant amb el grup, però ja se'ls veuen moltes condicions, i és el millor per mi. Com més competència tingui, millor jugador em faré: millor per rendir i millor per intentar estar preparat quan em toqui. Els que em coneixeu sabeu que soc una persona molt ambiciosa, que sempre vol jugar i sempre vol fer-ho bé, però també vull ajudar. Parteixo amb avantatge? No ho sé, però ja em coneixeu i sabeu que ho dono tot i em deixaré tot per això, per guanyar-me el meu lloc i poder jugar i aportar.
M'agafo a aquesta ambició. Es marca alguna xifra de gols per aquesta temporada? Li demano per allò dels 12 de l'any passat amb l'aposta amb el seu pare, i en va acabar fent vuit [si arribava a 12 dianes el seu pare deixava de fumar].
En vaig fer vuit, sí, però just en el moment en què estava en millor forma, quan vaig marcar durant tres jornades seguides, em vaig lesionar. I el meu pare no va deixar de fumar, tot i que ara fuma menys [riu]. En tot cas, aquest any he d'arribar a fer entre 12 i 15 gols, segur. La maduresa de competir en aquesta categoria també compta. Abans del curs passat, l'anterior vegada que havia estat a Segona, no vaig participar tant, però ara soc un jugador completament diferent.
Enceta el seu tercer any al país. Ja s'ha convertit en un dels capitans i un pes pensant al vestidor, com es veu amb aquest rol?
Tant els companys com el club em donen aquesta confiança, aquesta tranquil·litat que potser no he tingut a un altre lloc. Porto dos cursos en els quals he jugat bastant, i puc aportar gol, treball... algunes d'aquestes coses importants. Crec que va relacionat una mica amb el que dones. És cert que dos anys no són molts, però han estat molt positius i em quedo amb això.
Alguns dels jugadors que l'any passat van rendir, com Josep Cerdà o Dani Villahermosa, han fet les maletes. Vostè va sonar, entre altres, a Polònia. Seré directe, es queda?
Em quedo. Jo estic bé, al lloc on he d'estar. Òbviament som futbolistes i hem de mirar per nosaltres, i si pel que sigui demà ve un Primera que no puc refusar, que porta sent el meu somni de tota la vida, aniré de la mà del club per fer les coses el millor possible perquè tots aconseguim un acord. Però jo estic aquí encantat, és casa meva, i si bé no tanco per portes a sortir, estic tranquil i amb ganes de fer-ho bé i començar perquè vull demostrar el jugador que soc.
Qui també es queda és Carles Manso, fent una dupla amb Gerard Piqué que tan bé ha funcionat ja. Quina valoració fa?
Molt bona. Són dos perfils molt diferents que es compaginen molt bé entre si. Manso et dona aquesta calma, la tranquil·litat, i Piqué t'exigeix més. Al cap i a la fi, són dues persones que s'entenen perfectament i així es reflecteix al camp.
SUBSCRIU-T'HI
De la redacció al teu dispositiu
