La secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones, Judith Pallarés, ha vinculat el fet que les dones concentren més del 60% dels ajuts econòmics ocasionals a Andorra amb desigualtats estructurals que es remunten al mercat laboral, el treball de cures no remunerat i les trajectòries de cotització més curtes, especialment en les generacions de dones grans.
Les dades del departament d’Estadística del 2025 mostren aquesta tendència de manera sostinguda al llarg de l’any: les dones representen el 65,7% dels beneficiaris al primer trimestre (800 casos), el 63,2% al segon (371 casos) i el 60,6% al tercer (356 casos), unes xifres que Pallarés interpreta com el reflex d’un desequilibri acumulat. “Les dones es quedaven a casa, eren les responsables de les cures, i aquest treball no remunerat no consta, i arriba un moment en què no disposen de recursos propis per poder sobreviure”, ha explicat, situant especialment el focus en les dones majors de 65 anys amb pensions més baixes derivades de carreres laborals interrompudes o parcialment cotitzades.
Les famílies monoparentals encapçalades per dones representen més d’una cinquena part dels ajuts concedits durant el tercer trimestre del 2025
Aquest patró es trasllada també a les famílies monoparentals encapçalades per dones. En concret, les dades del 2025 mostren dues categories diferenciades: les ‘famílies monoparentals dona’, que representen el 8% del total d’ajuts, i les ‘monoparentals dona acreditades’, que arriben al 12,9%. En conjunt, aquestes dues tipologies sumen un pes del 20,9% del total d’ajuts concedits durant el tercer trimestre, cosa que les manté com un dels principals perfils dins la classificació estadística. Una xifra que durant 2024 es va enfilar fins al 25,1%. En canvi, les famílies monoparentals encapçalades per homes mantenen un pes molt inferior, entre el 2,4% i el 3,4% el 2025, i al voltant del 2-3% en exercicis anteriors.
“Quan s’aconsegueix que el progenitor acabi pagant, han passat mesos en què aquestes famílies han hagut de demanar suport” – Judith Pallarés
Per a Pallarés, aquesta diferència no només respon a la composició familiar, sinó també a situacions de vulnerabilitat sobrevinguda que s’allarguen en el temps, especialment quan es produeixen impagaments de pensions alimentàries. “Hi ha accions d’embargament i cada cop la llei és més estricta, però tot això és un procés. Sovint, quan s’aconsegueix que el progenitor acabi pagant, han passat mesos en què aquestes famílies han hagut de demanar suport”, ha apuntat, advertint que aquests retards acaben convertint situacions puntuals en dependència sostinguda de prestacions públiques.
En aquest sentit, la secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones defensa que la combinació de pensions més baixes, desigualtats laborals històriques, monoparentalitat i dificultats en el cobrament efectiu de les pensions alimentàries configura un escenari que tendeix a cronificar la vulnerabilitat femenina. “No és només una qüestió conjuntural, sinó que hi ha elements estructurals que es van acumulant al llarg de la vida”, ha resumit.
