Andorra escala cinc posicions en el rànquing mundial de llibertat de premsa elaborat per Reporters Sense Fronteres, situant-se la posició 60 d’un total de 180 països, amb una puntuació de 63,91 punts, millorant així el lloc 65 que ocupava el 2025. Malgrat aquest avenç, l’informe adverteix de limitacions estructurals en l’exercici del periodisme al país. Segons l’organització, Andorra “pateix els obstacles que els enclavaments petits imposen al lliure exercici del periodisme”, com ara la manca de pluralitat i “ingerències constants del poder polític i econòmic —especialment entrellaçats al país— en uns mitjans majoritàriament en mans d’empresaris amb interessos”.
En aquesta línia, Reporters Sense Fronteres subratlla que “la mida minúscula d’Andorra i la concentració d’importants interessos econòmics redueixen a la mínima expressió no només el nombre de mitjans, sinó també la seva fortalesa i independència”. L’organisme apunta que, juntament amb l’ens públic RTVA —“sota la influència del Govern de torn”—, existeix “un petit ecosistema de diaris i algunes altres publicacions en mans de banquers i empresaris amb fortíssims interessos al Principat”.
Context polític i mediàtic
Pel que fa al context polític, l’informe destaca que “la relativament recent tradició democràtica del Principat i la influència de les elits econòmiques en totes les institucions del país configuren un model opac”. En aquest escenari, segons RSF, “els poders de l’Estat estan mal diferenciats i els pocs periodistes independents no poden exercir adequadament com a contrapoder”. A més, es posa el focus en el pes del sector financer: “La influència de la banca és omnipresent al país i condiciona dràsticament les inversions en publicitat i, en conseqüència, la línia editorial de les publicacions, a falta de mecanismes de protecció de la independència dels mitjans”.
Tot i que “la censura oficial no existeix”, l’organització assenyala que “amb uns mitjans públics proclius al Govern i uns mitjans privats controlats per empresaris o banquers, no cal silenciar un panorama mediàtic dòcil”. En aquest sentit, apunten que el sistema informatiu és “poc donat a la investigació dels escàndols financers i procliu a l’autocensura”, tot afegint que “la tradició conservadora d’un país marcat per l’Església catòlica, reticent a debats socials plurals, pot condicionar la independència dels mitjans”. “Els periodistes no tenen accés —per a entrevistes o com a fonts d’informació— a jutges, magistrats o altres membres d’un sistema judicial arcaic”, conclouen.
