Els comuns valoraran si porten al Constitucional la disputa amb Govern per la regularització de les transferències corresponents al 2017, després que el Superior hagi fixat en només 6.492 euros l’import que l’Executiu haurà d’abonar al conjunt de les set corporacions. La resolució arriba després d’un litigi iniciat fa gairebé una dècada i deixa molt lluny els 7,57 milions d’euros que els comuns havien arribat a reclamar.
Així, l’origen del conflicte es troba en la manera d’interpretar quins ingressos de Govern s’havien de tenir en compte per calcular les transferències als comuns. La llei estableix que aquests reben el 18% dels ingressos tributaris corresponents a l’exercici anterior, però les dues parts discrepaven sobre què s’havia d’incloure en aquest càlcul. Els comuns defensaven que s’havien de comptar els impostos liquidats o facturats als ciutadans, encara que no s’haguessin cobrat, mentre que Govern sostenia que només s’havien de tenir en compte els diners efectivament recaptats.
«Govern va ser molt concret en aquell moment amb els comuns, avisant que creia que el sistema de càlcul del repartiment de les transferències basat en el liquidat era el just» – Guillem Casal
Dita diferència d’interpretació va portar els comuns a reclamar, el 2021, 7,57 milions d’euros en concepte de regularització de les transferències del 2017 i, subsidiàriament, 1,08 milions. Govern va rebutjar la reclamació el setembre d’aquell mateix any i va confirmar la decisió el gener del 2022, fet que va obrir la via judicial. Després que la Batllia donés la raó a l’Executiu, les corporacions van recórrer davant el TSJ, el qual ara només aprecia una diferència de 6.492 euros. «Per part del Govern, felicitar-nos. Govern va ser molt concret en aquell moment amb els comuns, avisant que creia que el sistema de càlcul del repartiment de les transferències basat en el liquidat era el just i així ho avala la sentència», ha indicat el ministre portaveu, Guillem Casal, qui ha qualificat de «irrisòria» la compensació resultant.
Casal també s’ha referit al paper que va tenir l’actual ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, aleshores cònsol major d’Andorra la Vella, davant la pregunta de si el Govern li havia retret la posició mantinguda durant aquella disputa. «No s’ha retret res. Com ho poden fer altres cònsols que han estat al Govern, en aquell moment defensava les competències d’Andorra la Vella i era legítim i obligació, com la resta de comuns», ha afirmat, tot ressaltant que des de «Govern vam defensar allò que creiem que era legítim en aquell moment, defensant les seves competències i les prerrogatives legalment establertes, i de la mateixa manera ho van fer els comuns».
En aquest sentit, la cònsol major d’Ordino, Maria del Mar Coma, ha explicat que les corporacions encara no han pres cap decisió: «Ni es descarta ni es decideix, s’ha de valorar què és el que farem a partir d’ara», ha indicat Coma, admetent que un eventual recurs davant el Constitucional «serà difícil». Tot i la resolució, els comuns mantenen oberta la possibilitat d’esgotar les vies disponibles. «És l’últim recurs que tenim dins de la via ordinària», ha assenyalat la mandatària comunal sobre la possibilitat d’acudir al Constitucional, tot insistint que abans cal analitzar jurídicament la sentència i consensuar una decisió entre les corporacions.
