Estem davant el gran patronímic del país, aquell que fa que els topònims siguin andorrans. Ha costat prou reconèixer que An- és un article arcaic i no pas una arrel, And, amb uns set topònims començats per An-: Andorra, Anglada, Angleves, Angonella, Anrodat, Ansalonga, Antuix, i que és equivalent al En-, aquest sí que ha tingut sempre per article, com en Encamp, i una quinzena més.
Per tant, el nom veritable és Dôrra, que s’ha volgut fer venir de “fonts”, tot i ser absents, per les típiques fonts termals de Dorres (Alta Cerdanya). Al Solsonès hi ha tres masies ignotes que segurament volen dir Dôrra, per bé que es diuen una Duàrria i dues Duarri. L’arrel Du- és la mateixa de duo, dos. Allò que parteix quelcom en dues parts. A Andorra tenim, per exemple, la “duana”, la qual separa “dos” països, i està més ben escrita que en el castellà “aduana” des del punt de vista etimològic.
Ara bé, també són “dues” les ribes d’un riu. Les masies del Solsonès, com Duàrria, estan envoltades per torrents o per un riu. És evident que la segona arrel -arri d’aquests masos té una prosàpia basca. Què voldrà dir -arri? Doncs, segurament, “sobre, damunt”, o sigui, que Andorra seria igual que “sobreribes”, com el topònim català força freqüent Sorribes, de so-, sobre. Encara avui, en italià, “so” vol dir sobre. I a Bixessarri hi ha també l’indret de les Sorribes, amb el mateix significat que Andorra, però aquest dit en basc o bascoide, i aquell en romanç o ja en català. Andorra estava edificada damunt unes penyes de pedra molt dura, verticals o fins i tot còncaves que s’alçaven sobre la riba dreta del riu Valira.
Era la seva muralla natural, inexpugnable. Esteve Albert suggereix que podia ser artificial en la gran obra “Andorra màgica”. Andorra vol dir “sobre ribes” en una llengua antiquíssima, que invertia les paraules: de les ribes (du-) sobre (-àrria). Podríem dir que, filològicament, una primitiva “Anduàrria” va esdevenir Andorra per aglutinació. Avui resten encara petites mostres d’aquella gran muralla que els edificis oficials s’han anat menjant per raó del creixement inexorable del Principat. Allò que tanta por feia a l’Esteve Albert als anys 60 quan preveia ja l’acció devastadora d’aquell turisme incipient sobre la seva volguda Andorra.
Sabeu que hi ha un país al món totalment antagònic al que és Andorra? Es diu Butan i la IA ho explica meravellosament bé, però a escala d’opcions possibles, sense criticar-los, tots dos amb els seus avantatges i inconvenients. Què tal una petita “butanització” d’Andorra?
