El MoraBanc ha perdut per 78-82 amb l’Almansa en un partit que ha dominat sempre tret dels darrers 3 minuts. Els visitants han jugat molt bé, alliberats, sense pressió i aprofitant-se dels nervis d’un tricolors que tenien l’obligació de guanyar. Alertava Lezkano a la prèvia que hi havia molt soroll a l’entorn de l’equip per la gran victòria a Valladolid i per la derrota de Palència, la qual deixava per davant una recta final que en clau andorrana. I tot i la bona preparació al respecte, per alguna esquerda això se li ha colat a l’equip, que ha jugat amb pressa i nervis quan menys tocava i que no ha aconseguit trobar-se còmode en cap moment en pista.
Per altra part, el fet de dominar sempre el marcador (+17 ha estat la màxima) ha pogut portar a tenir una certa sensació de control que no era certa com ha demostrat la tossudesa i gran joc final d’Almansa (20-32 pels visitants en el darrer quart). Sigui com sigui, la derrota és la primera a casa i avui les cares eren molt llargues, però aquesta aventura continua ben viva i amb el MoraBanc líder i depenent de si mateix per pujar de categoria.
El millor avui ha estat Felipe, que ha valorat 24 sense semblar dominar el joc com altres dies. Anant a l’evolució del marcador el 20-10 del primer quart ha estat un miratge. La classificació i les sensacions han enviat missatges contradictoris el MoraBanc.
El partit no s’ha trencat en cap moment per la bona feina visitant, sobretot per això. Al descans 41-33 i al final del tercer quart 58-50. Fins arribar al desenllaç que ha deixat a tothom gelat, probablement per falta de costum. Feia molts mesos que no es perdia un partit a casa i no és gens dolent que no ens agradi gens aquesta sensació. Ja va bé. A veure si la perdem de vista fins la temporada vinent com a mínim que això voldrà dir que hem pujat de categoria.
