La Setmana Santa a Andorra arrenca amb el Dijous Sant, una jornada marcada per la commemoració de l’últim sopar de Jesús. A totes les parròquies se celebren misses al vespre, sovint acompanyades d’un espai de pregària posterior, l’anomenada hora santa. “És el dia que recordem l’últim sopar de Jesús i sobretot la institució de l’Eucaristia”, explica mossèn Àlex, d’Encamp.
Aquest esquema es repeteix arreu del país, amb esglésies que romanen obertes més enllà de la celebració perquè els fidels puguin fer estones de recolliment. A Andorra la Vella, per exemple, la missa se celebra al vespre i es completa amb una vetlla nocturna davant del monument. Tot i això, la participació ja no és tan homogènia com anys enrere i conviu amb altres maneres de viure aquests dies, sovint més discretes.
El Divendres Sant concentra bona part del pes simbòlic de la setmana i comença amb el viacrucis, un dels actes més estesos al país. Aquesta pràctica, la qual recorda les catorze estacions del camí de Jesús fins a la creu, es manté tant a l’interior de les esglésies com pels carrers. “Consisteix en les catorze estacions de Jesús, des que és condemnat fins que mor”, explica el mossén Pepe Chisvert des de Sant Julià de Lòria.
El viacrucis continua sent un dels moments més compartits, amb recorreguts dins i fora de les esglésies segons la parròquia
En parròquies com Andorra la Vella o Escaldes, el viacrucis es fa dins de l’església, mentre que en altres, com Encamp o Sant Julià, surt al carrer i es converteix en un recorregut compartit. A Sant Julià, a més, compta amb la participació dels armats de la Seu d’Urgell, els quals també intervenen en la processó de la tarda a la ciutat veïna. “Al matí venen aquí per fer el Via Crucis, mentre que a la tarda participen en la processó de la Seu d’Urgell”, destaca Chisvert. Enguany, aquest viacrucis incorpora una pregària centrada en la pau.
És a partir d’aquí quan apareixen les poques processons que es mantenen al país. A Sant Julià de Lòria, la processó del silenci continua sent una de les més representatives, amb la sortida de la imatge de la Pietat pels carrers. També a Ordino es conserva aquesta expressió, amb una processó que manté el caràcter tradicional i la implicació local.
“És tradició que la portin les dones i està obert a tothom qui vulgui participar” – Mossèn Àlex
A Encamp, tot i no tractar-se d’una processó formal com en altres indrets, també es manté la sortida al carrer durant el viacrucis. La imatge de la Mare de Déu dels Dolors, portada tradicionalment per dones del poble, n’és un dels elements més característics. “És tradició que la portin les dones i està obert a tothom qui vulgui participar”, explica mossèn Àlex, posant en relleu la continuïtat generacional.
Una dinàmica semblant es dona a Sant Julià, on la Verge de la Pietat també és portada per dones. “És un grup de dones que la porten com a resposta a una promesa”, assenyala mossèn Pepe Chisvert. Aquest gest, repetit any rere any, reforça el component emocional i comunitari de la celebració.
La desaparició progressiva de moltes processons respon a diversos factors. La mobilitat, el trànsit o els canvis en els hàbits de la població han condicionat la continuïtat d’aquestes manifestacions. “Un dels motius és la mobilitat al carrer”, resumeix mossèn Ramon Sàrries, qui recorda que fa dècades que ja es van deixar de fer en molts punts del país.
Des d’Escaldes també s’apunta que una processó requereix una implicació constant i una organització complexa, en un context marcat pel turisme i els horaris canviants. Tot plegat ha portat a concentrar les celebracions dins de les esglésies, mantenint-ne l’essència, però reduint-ne la presència al carrer.
La mobilitat, el turisme i la manca de participació dificulten mantenir processons, que requereixen organització i implicació continuada
Malgrat aquests canvis, la Setmana Santa continua trobant espais de continuïtat, especialment entre els més joves. En parròquies com Canillo, s’organitzen activitats com cinefòrums, reflexions o trobades al voltant de la vetlla pasqual. Aquestes iniciatives busquen implicar el jovent i adaptar la celebració als seus interessos.
La vetlla pasqual, la qual se celebra la nit de dissabte, és considerada el moment central de l’any litúrgic. Amb la benedicció del foc, el ciri pasqual i les lectures, reuneix fidels de diferents edats en una cerimònia que combina solemnitat i comunitat.
Segons expliquen des d’Escaldes, hi ha joves que se senten atrets per aquestes celebracions més litúrgiques, mentre que d’altres prefereixen expressions més populars. Aquesta diversitat reflecteix una Setmana Santa que ja no es viu d’una sola manera, sinó que s’adapta a sensibilitats diferents.
El Diumenge de Pasqua tanca el cicle amb les misses solemnes, marcant la resurrecció i el final d’una setmana que, tot i els canvis, continua formant part del calendari i de la vida col·lectiva del país.
Una resposta
amen!