El discurs d’un conseller general no és un simple exercici retòric, sinó una responsabilitat institucional que ha de reflectir el nivell de maduresa democràtica d’un país. Representar la ciutadania implica construir arguments sòlids, treballats i coherents, capaços d’afrontar debats complexos amb rigor i visió de futur. És aquí on es posa a prova la qualitat de la nostra cambra parlamentària i la seva capacitat per protegir l’estat del benestar mentre s’adapta a una societat en evolució. Per això sorprèn —i preocupa— que es recorri a figures de ficció i a la caricatura per desacreditar una proposta legítima de debat com la de les llistes obertes. Apel·lar a la por i al ridícul pot ser efectiu a curt termini, però empobreix el debat i transmet una manca d’arguments que no s’hauria de permetre en una institució com el Consell General. No es construeix país des de la desqualificació, sinó des del contrast d’idees. Andorra necessita confiança en si mateixa, no recels disfressats d’alerta. Obrir debats no és debilitar el sistema, és enfortir-lo. El veritable risc no és evolucionar, sinó quedar-se immòbil per por a perdre quotes de poder.
