En el marc del que tradicionalment s’ha difós com elDia Internacional del Síndrome d’Asperger, el qual se celebra aquest 18 de febrer, l’Associació Andorrana de l’Espectre de l’Autisme (Autea) ha volgut posar el focus, en declaracions a EL PERIÒDIC, en una qüestió de fons: el terme Asperger ja no existeix com a diagnòstic oficial i forma part, des de fa més d’una dècada, del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA).
Des de l’entitat recorden que, des del 2013 amb la publicació del DSM-5 i posteriorment amb la CIE-11 el 2022, les principals classificacions mèdiques internacionals han unificat sota el paraigua del TEA els diferents diagnòstics que anteriorment es diferenciaven. “El terme Síndrome d’Asperger ja no existeix com a diagnòstic oficial”, remarquen, tot subratllant que el canvi “no és simbòlic, és científic”. Segons exposen, durant anys es va constatar que no hi havia marcadors clínics ni biològics consistents que justifiquessin separar l’Asperger d’altres formes d’autisme, i que el que realment varia és “el nivell de suport que necessiten” les persones.
Durant anys es va constatar que no hi havia marcadors clínics ni biològics consistents que justifiquessin separar el Síndrome d’Asperger d’altres formes d’autisme
En aquest sentit, la presidenta d’Autea, Maite Benítez, insisteix que des de l’associació “no parlem d’Asperger, parlem d’autisme”, ja que es tracta d’una realitat inclosa dins l’espectre. Tot i això, reconeix que qualsevol efemèride és una oportunitat per donar visibilitat:“En tota ocasió és bo donar visibilitat a l’autisme. Hi ha autismes que no es veuen, però es viuen”, afirma. Per a l’entitat, la data de referència és el 2 d’abril, Dia Internacional de Conscienciació sobre l’Autisme, reconegut per les Nacions Unides, perquè “representa totes les persones dins de l’espectre, sense divisions”.
Benítez destaca que, especialment en el cas de persones amb més autonomia, les dificultats poden passar desapercebudes. “Moltes persones dins de l’espectre fan un esforç enorme per adaptar-se, i aquest esforç invisible sovint no es reconeix”, explica. Aquest és, al seu parer, un dels estigmes més persistents: la idea que si una persona parla o sembla autònoma “no té dificultats reals”. En aquesta línia, també apunta a la incomprensió davant de l’ansietat, la rigidesa o l’aïllament social, que “no són una elecció, sinó part del funcionament neurològic de la persona”.
Maite Benítez, sobre l’increment de consultes: “No vol dir que hi hagi més autisme que abans, sinó que hi ha més diagnòstics, més consciència i més necessitat d’acompanyament”
“Fa uns anys, l’autisme era pràcticament desconegut o ple de confusions. Avui hi ha més informació, més sensibilitat i més voluntat d’entendre”, assegura la presidenta, tot i advertir que la visibilitat no sempre implica una comprensió profunda del que comporta el TEA en el dia a dia. “La conscienciació no és només saber què és l’autisme, sinó entendre què implica”, recalca. En relació amb el suport institucional, la presidenta valora positivament que hi hagi “més diàleg i més sensibilitat” per part de les institucions, però recorda que “les necessitats són grans i complexes” i que cal garantir una atenció continuada i adaptada a totes les etapes de la vida: “L’autisme no desapareix amb els anys. Les persones creixen, i les necessitats evolucionen”.
Cal destacar que l’’entitat es troba actualment en un moment de creixement i consolidació, i és que cada any més famílies s’hi adrecen buscant orientació i suport. Benítez matisa que aquest increment “no vol dir que hi hagi més autisme que abans, sinó que hi ha més diagnòstics, més consciència i més necessitat d’acompanyament”. Aquest 2026, Autea celebra el seu 20è aniversari, una fita que l’entitat vol convertir en un impuls per reforçar projectes centrats en adolescents i adults dins de l’espectre, amb l’objectiu de combatre l’aïllament i fomentar la inclusió social i l’autonomia. “Quan una dificultat no es veu, sovint no s’entén. I quan no s’entén, no es dona el suport necessari”, conclou.
