Les dades avançades en l’obertura de l’any judicial no permeten cap lectura complaent. Que la violència de gènere i el maltractament domèstic hagin augmentat fins als 207 casos el 2025, un 17,61% més que l’any anterior, és un fracàs col·lectiu que interpel·la institucions, societat i polítiques públiques. No és una oscil·lació estadística: és un símptoma persistent d’un problema estructural. La Fiscalia fa bé d’alertar i de qualificar aquests delictes com una xacra social. Però constatar la gravetat no és suficient. Quan gairebé quatre de cada deu delictes contra la integritat física i moral es produeixen dins l’àmbit familiar, queda en evidència que els mecanismes de prevenció, protecció i acompanyament no estan funcionant amb l’eficàcia exigible. La reducció d’altres tipologies no compensa aquest retrocés. La violència exercida a l’espai més íntim és la més corrosiva per a una societat que es vol cohesionada i justa. Si el diagnòstic ja és clar, el que manca és determinació política, recursos sostinguts i una resposta transversal que situï les víctimes al centre, no només del discurs, sinó de l’acció.
