El debat pressupostari torna a posar sobre la taula una qüestió de fons que Andorra fa temps que arrossega: la necessitat d’ordenar prioritats en un context de recursos limitats i demandes socials creixents. Les esmenes presentades per Concòrdia al pressupost, especialment en l’àmbit d’Andorra Turisme, apunten directament a aquest nucli del debat. La proposta de revisar la dotació de l’ens de promoció turística no qüestiona el paper del turisme com a motor econòmic, però sí la proporció de recursos que hi destina l’Estat en l’actual conjuntura. El plantejament de redirigir part d’aquests fons cap a inversions en habitatge i innovació respon a una realitat difícilment discutible: l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels principals factors de pressió social i econòmica del país. Destinar recursos públics a polítiques que ampliïn l’oferta residencial o que impulsin sectors emergents pot contribuir a reforçar la cohesió social i a diversificar l’economia, sense renunciar a l’activitat turística. El repte no és escollir entre turisme o habitatge, sinó trobar l’equilibri entre la promoció exterior i les necessitats internes.
